Pulsió

En la terminologia psicoanalítica aquest terme (en alemany Trieb) designa les forces que existeixen en el això i les demandes que el cos planteja a la vida psíquica. Freud distingeix entre diferents pulsions, però, a partir de 1920 (amb la publicació de Més enllà del principi del plaer) considera que poden reduir-se fonamentalment a dos: les pulsions del Eros i les pulsions de destrucció (Thanatos). Aquestes pulsions són d'origen biològic i constitueixen la base de tota l'activitat psíquica i vital, però no són purament força somàtiques, sinó que es troben en una situació límit entre el merament somàtic i el psíquic. Aconsegueixen el seu fi suprimint les tensions des de les quals sorgeixen. Afirma que són conservadores, ja que tendeixen a tornar al seu estat inicial. Així justifica l'existència de les pulsions destructores o instint de mort, que tendeixen a tornar cap a un estat anterior al sorgiment de la vida (vegeu la citació). Les fonts de la pulsions són els processos biològics, i les pulsions mateixes són els estímuls de la vida psíquica, que tendeix cap a la satisfacció d'aquesta energia pulsional. No han de confondre's amb els instints (Instinkt), perquè, a diferència d'aquests, les pulsions no estan preformadas sinó que es desenvolupen al llarg de les primeres etapes del desenvolupament de la vida psíquica.