Diferència entre revisions de la pàgina «Llei natural»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Expressió que, en principi, atribueix un ordre racional al món, tant en l'aspecte físic i material, com en l'específicament humà. En el...».) |
m (bot: -Veure termes relacionats +Vegeu termes relacionats) |
||
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Expressió que, en principi, atribueix un ordre racional al [[món|món]], tant en l'aspecte físic i material, com en l'específicament humà. En el primer sentit, la [[racionalitat|racionalitat]] de l'univers implica que pot ser entès mitjançant [[llei de la naturalesa, llei natural|lleis de la naturalesa]], mentre que en el segon sentit es refereix a un ideal moral amb el qual tota [[llei|llei]] humana positiva ha de conformar-se. Històricament, i en un sentit més precís, l'expressió prové del dret romà i de les teories medievals jurídiques ([[Recurs:cita Tomàs Aquino 2| | + | Expressió que, en principi, atribueix un ordre racional al [[món|món]], tant en l'aspecte físic i material, com en l'específicament humà. En el primer sentit, la [[racionalitat|racionalitat]] de l'univers implica que pot ser entès mitjançant [[llei de la naturalesa, llei natural|lleis de la naturalesa]], mentre que en el segon sentit es refereix a un ideal moral amb el qual tota [[llei|llei]] humana positiva ha de conformar-se. Històricament, i en un sentit més precís, l'expressió prové del dret romà i de les teories medievals jurídiques ([[Recurs:cita Tomàs Aquino 2|vegeu la citació]]), i amb ella se suggereix la idea d'una llei no escrita, d'origen natural o diví, universal i invariable, comú a tots els homes i vàlida per a tot temps, cognoscible pel sol ús de la [[raó teòrica |raó (pràctica]]), que serveix com de rerefons moral amb el qual tota llei positiva ha d'estar d'acord i que rep el nom de [[dret natural|dret natural]]. La idea d'una llei o un dret natural, discutible des del punt de vista del [[positivisme jurídic|positivisme jurídic]], es funda bàsicament en una concepció teològica de la naturalesa, de tradició [[estoïcisme|estoica]] i [[cristianisme|cristiana]], i [[teleologia|teleològica]], d'origen [[aristotelisme|aristotèlic]]. |
− | [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]] distingeix llei natural del dret natural ([[Recurs:Hobbes 1| | + | [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]] distingeix llei natural del dret natural ([[Recurs:Hobbes 1|vegeu la citació]]). |
− | [[llei, termes relacionats amb| | + | [[llei, termes relacionats amb|Vegeu termes relacionats]]. |
− | + | Vegeu també [[estat de naturalesa|estat de naturalesa]]. | |
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} |
Revisió de 09:33, 16 set 2017
Expressió que, en principi, atribueix un ordre racional al món, tant en l'aspecte físic i material, com en l'específicament humà. En el primer sentit, la racionalitat de l'univers implica que pot ser entès mitjançant lleis de la naturalesa, mentre que en el segon sentit es refereix a un ideal moral amb el qual tota llei humana positiva ha de conformar-se. Històricament, i en un sentit més precís, l'expressió prové del dret romà i de les teories medievals jurídiques (vegeu la citació), i amb ella se suggereix la idea d'una llei no escrita, d'origen natural o diví, universal i invariable, comú a tots els homes i vàlida per a tot temps, cognoscible pel sol ús de la raó (pràctica), que serveix com de rerefons moral amb el qual tota llei positiva ha d'estar d'acord i que rep el nom de dret natural. La idea d'una llei o un dret natural, discutible des del punt de vista del positivisme jurídic, es funda bàsicament en una concepció teològica de la naturalesa, de tradició estoica i cristiana, i teleològica, d'origen aristotèlic.
Hobbes distingeix llei natural del dret natural (vegeu la citació).
Vegeu també estat de naturalesa.