Diferència entre revisions de la pàgina «Freud: el tabú de l'incest»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Freud: el tabú de l'incest|Idioma=Español}} Per poder viure units en pau, els germans victoriosos van renunci...».) |
m (bot: -Per poder +Per a poder) |
||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Freud: el tabú de l'incest|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Freud: el tabú de l'incest|Idioma=Español}} | ||
| − | Per poder viure units en pau, els germans victoriosos van renunciar a les dones, a les mateixes per les quals havien mort al pare, i van acceptar sotmetre's a l'exogàmia. El poder del pare estava destruït; la família es va organitzar d'acord amb el sistema matriarcal. L'actitud afectiva ambivalent dels fills cap al pare es va mantenir en vigència durant tota l'evolució posterior. En lloc del pare es va erigir determinat animal com a tòtem, acceptant- | + | Per a poder viure units en pau, els germans victoriosos van renunciar a les dones, a les mateixes per les quals havien mort al pare, i van acceptar sotmetre's a l'exogàmia. El poder del pare estava destruït; la família es va organitzar d'acord amb el sistema matriarcal. L'actitud afectiva ambivalent dels fills cap al pare es va mantenir en vigència durant tota l'evolució posterior. En lloc del pare es va erigir determinat animal com a tòtem, acceptant-lo com a antecessor col·lectiu i com a geni tutelar; ningú podia danyar-lo o matar-lo; però una vegada a l'any tota la comunitat masculina es reunia en un banquet, en el qual el tòtem, fins llavors reverenciat, era esbocinat i menjat en comú. A ningú se li permetia abstenir-se d'aquest banquet, que representava la repetició solemne del parricidi, origen de l'ordre social, de les lleis morals i de la religió. |
| − | {{Ref|Ref=''Moisés | + | {{Ref|Ref=''Moisés y la religión monoteísta, ''en «''Escritos sobre el judaísmo y el antisemitismo»'', Alianza, Madrid 1977, p.188.|Títol=Moisés y la religión monoteísta, ''en «''Escritos sobre el judaísmo y el antisemitismo»|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 23:38, 31 ago 2017
Per a poder viure units en pau, els germans victoriosos van renunciar a les dones, a les mateixes per les quals havien mort al pare, i van acceptar sotmetre's a l'exogàmia. El poder del pare estava destruït; la família es va organitzar d'acord amb el sistema matriarcal. L'actitud afectiva ambivalent dels fills cap al pare es va mantenir en vigència durant tota l'evolució posterior. En lloc del pare es va erigir determinat animal com a tòtem, acceptant-lo com a antecessor col·lectiu i com a geni tutelar; ningú podia danyar-lo o matar-lo; però una vegada a l'any tota la comunitat masculina es reunia en un banquet, en el qual el tòtem, fins llavors reverenciat, era esbocinat i menjat en comú. A ningú se li permetia abstenir-se d'aquest banquet, que representava la repetició solemne del parricidi, origen de l'ordre social, de les lleis morals i de la religió.
| Moisés y la religión monoteísta, en «Escritos sobre el judaísmo y el antisemitismo», Alianza, Madrid 1977, p.188. |