Decisionisme

Una de les teories metaètiques que juntament amb l'emotivisme constitueix el grup de les anomenades no cognitives, i que propugna que la moralitat (els valors morals o el criteri moral) s'estableix per lliure i personal decisió; aquesta decisió, no basada pròpiament en arguments, i que, per aquesta raó, d'alguna manera ha de considerar-se no racional, no deixa d'estar sotmesa -d'alguna manera limitada- a la racionalitat i a la crítica. A més de Richard Mervin Hare i Max Weber, és també representant d'aquesta tendència ètica Hans Albert (veg. text), partidari del racionalisme crític, qui defensa que ha d'aplicar-se tant a la ciència com a l'ètica l'actitud racional de decidir críticament quins són els enunciats que la ciència o l'ètica accepten; tant els enunciats de la ciència com els de l'ètica han de sotmetre's a contrastació, encara que de diversa manera, i han de considerar-se com hipòtesi provisionals que poden ser refutades. La decisió ètica exigeix la discussió racional dels criteris pels quals es decideix acceptar determinats enunciats ètics amb preferència a uns altres.

També en la investigació científica es justifica, per la lliure decisió d'haver adoptat determinats valors i no uns altres, l'elecció de certes finalitats, procediments i mètodes o criteris fonamentals; igualment, en aquest cas, la racionalitat de la decisió no es funda més que en les conseqüències lògiques que es deriven o en la fertilitat de les decisions preses (veg. text).