Caixa negra

Estudi del funcionament d'un sistema ignorant tot interior no observable. L'expressió procedeix de mètodes emprats en enginyeria elèctrica, on, com a problema per resoldre, es demana esbrinar el circuit intern d'una caixa que no pot obrir-se («black-box»), observant determinats paràmetres. L'anomenada «teoria de la caixa negra» ha generalitzat aquest supòsit: de qualsevol cosa importa conèixer només el seu funcionament; no el que «és» (el que hi ha dins). Un organisme, un cervell, o una teoria científica poden considerar-se, des d'aquest supòsit, com una «caixa negra», considerant únicament el seu funcionament, o els diversos «estats» en què es troba, tenint en compte les dades de les «entrades» (inputs) i els resultats de les «sortides» (outputs) -o els «insumos» i els «productes»-, que són els elements coneguts i que la «caixa negra» en qüestió transforma. Així el conductisme ha estudiat la conducta d'un organisme determinant les relacions existents entre estímul i resposta, però ignorant tota elaboració produïda en el seu interior i fent cas omís de la hipòtesi d'una ment. Les caixes de Skinner constitueixen una variant aplicada al condicionament operant.

W. Ross Ashby va generalitzar aquest concepte aplicant-ho a la cibernètica (Introducció a la cibernètica,1958) -la seva afirmació bàsica és que tot sistema complex pot ser estudiat com una màquina, l'interior de la qual s'ignora, però de la qual es coneix un conjunt de variables que poden estudiar-se matemàticament-,i a l'estudi del cervell humà (Projecte per a un cervell, 1960). Una epistemologia que vulgui ser totalment científica hauria de fonamentar-se, segons aquest autor, en la teoria de la caixa negra.