Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Llei biogenètica»

De Wikisofia

m (bot: - tenir funció alguna, + tenir cap funció,)
m (bot: - que la fases + que les fases)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}  
 
{{ConcepteWiki}}  
  
Llei biològica formulada per [[Autor:Haeckel,_Ernst|Haeckel]], en 1866, a partir d'investigacions degudes a Fritz Müller (per això se la coneix també com a llei d'Haeckel o llei de Müller i Haeckel), i inspirades en observacions dutes a terme pel biòleg von Baer, segons la qual «l'[[Ontogènesi|ontogènia]] és una recapitulació de la [[Filogènesi|filogènia]]». Aquesta tesi sosté, doncs, que la fases successives del desenvolupament d'un organisme en el seu estat embrionari són com un resum accelerat dels successius estats que han estat aconseguits pel grup biològic al qual pertany a través del curs de la seva [[Evolució|evolució]]. Per això, l'embrió d'un animal s'assembla més a un animal adult d'una espècie inferior que a un adult de la seva pròpia espècie, i el seu desenvolupament individual és un resum del desenvolupament evolutiu de l'espècie. Aquesta llei, sorgida de les observacions embriològiques, permetia explicar l'existència d'òrgans transitoris en els embrions, tals com l'existència d'esquerdes branquials en els embrions humans —com si es tractés de peixos—, o d'esbossos de dents en els embrions de les balenes que, sense aconseguir el seu desenvolupament i sense tenir cap funció, desapareixen -com si recordessin l'existència de dents en els precursors evolutius d'aquests cetacis. {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia de la biologia}}{{InfoWiki}}
+
Llei biològica formulada per [[Autor:Haeckel,_Ernst|Haeckel]], en 1866, a partir d'investigacions degudes a Fritz Müller (per això se la coneix també com a llei d'Haeckel o llei de Müller i Haeckel), i inspirades en observacions dutes a terme pel biòleg von Baer, segons la qual «l'[[Ontogènesi|ontogènia]] és una recapitulació de la [[Filogènesi|filogènia]]». Aquesta tesi sosté, doncs, que les fases successives del desenvolupament d'un organisme en el seu estat embrionari són com un resum accelerat dels successius estats que han estat aconseguits pel grup biològic al qual pertany a través del curs de la seva [[Evolució|evolució]]. Per això, l'embrió d'un animal s'assembla més a un animal adult d'una espècie inferior que a un adult de la seva pròpia espècie, i el seu desenvolupament individual és un resum del desenvolupament evolutiu de l'espècie. Aquesta llei, sorgida de les observacions embriològiques, permetia explicar l'existència d'òrgans transitoris en els embrions, tals com l'existència d'esquerdes branquials en els embrions humans —com si es tractés de peixos—, o d'esbossos de dents en els embrions de les balenes que, sense aconseguir el seu desenvolupament i sense tenir cap funció, desapareixen -com si recordessin l'existència de dents en els precursors evolutius d'aquests cetacis. {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia de la biologia}}{{InfoWiki}}

Revisió del 17:17, 29 ago 2017


Llei biològica formulada per Haeckel, en 1866, a partir d'investigacions degudes a Fritz Müller (per això se la coneix també com a llei d'Haeckel o llei de Müller i Haeckel), i inspirades en observacions dutes a terme pel biòleg von Baer, segons la qual «l'ontogènia és una recapitulació de la filogènia». Aquesta tesi sosté, doncs, que les fases successives del desenvolupament d'un organisme en el seu estat embrionari són com un resum accelerat dels successius estats que han estat aconseguits pel grup biològic al qual pertany a través del curs de la seva evolució. Per això, l'embrió d'un animal s'assembla més a un animal adult d'una espècie inferior que a un adult de la seva pròpia espècie, i el seu desenvolupament individual és un resum del desenvolupament evolutiu de l'espècie. Aquesta llei, sorgida de les observacions embriològiques, permetia explicar l'existència d'òrgans transitoris en els embrions, tals com l'existència d'esquerdes branquials en els embrions humans —com si es tractés de peixos—, o d'esbossos de dents en els embrions de les balenes que, sense aconseguir el seu desenvolupament i sense tenir cap funció, desapareixen -com si recordessin l'existència de dents en els precursors evolutius d'aquests cetacis.