Diferència entre revisions de la pàgina «Autarquia»
De Wikisofia
m (bot: - ''autós'', sí mateix + ''autós'', si mateix) |
|||
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | (del grec αὐτάρκεια, terme format per ''autós'', | + | (del grec αὐτάρκεια, terme format per ''autós'', si mateix i ''arkéo'', bastar: autosuficiència o independència) Aplicat a una societat, significa aquella que és capaç d'autoabastiment i ser plenament autosuficient, sense necessitat de dependre d'unes altres. En aquest sentit social, aquest ideal va ser reivindicat per Plató i per Aristòtil. Aplicat a l'home, significa aquell que es basta a si mateix perquè es posseeix plenament. Plató i Aristòtil conceben l'autarquia com a perfecció, encara que sense un sentit moral tan marcat com el que es donarà en la filosofia hel·lenística posterior. Així, per a [[Autor:Plató|Plató]], l'autarquia és una de les propietats del perfecte: el propi del bé (''Fileb'', 66 b) i del cosmos (''Timeu,'' 33d). També per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] el bé és autàrquic, en el sentit que es basta per si mateix per a la felicitat de l'home. No obstant això, aquest concepte adquireix el seu ple sentit filosòfic en la filosofia moral del [[hel·lenisme|període hel·lenístic]]. Així, tant pels [[cínics|cínics]] com pels [[epicureisme|epicuris]] ([[Recurs:Epicur: carta a Meneceu|veg. text]]) i els [[estoïcisme|estoics]], l'autarquia és la forma d'autonomia que procedeix de la manca de necessitats i de la indiferència davant les riqueses i béns materials, i de la vida conforme a la naturalesa ([[Recurs:Diògenes Laerci: filosofia estoica (viure conforme a la naturalesa)|veg. text]]). Per a ells, l{{'}}''autarquia'' forma part de l'[[ideal del savi|ideal del savi]] ([[Recurs:Diògenes Laerci: filosofia estoica (l'ideal del savi)|veg. text]]), autosuficient i lliure, que fa la seva vida en funció de la virtut interior i el domini d'un mateix, que són les condicions per a la consecució de la felicitat o [[Eudemonisme|''eudaimonia'']]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 14:07, 29 ago 2017
(del grec αὐτάρκεια, terme format per autós, si mateix i arkéo, bastar: autosuficiència o independència) Aplicat a una societat, significa aquella que és capaç d'autoabastiment i ser plenament autosuficient, sense necessitat de dependre d'unes altres. En aquest sentit social, aquest ideal va ser reivindicat per Plató i per Aristòtil. Aplicat a l'home, significa aquell que es basta a si mateix perquè es posseeix plenament. Plató i Aristòtil conceben l'autarquia com a perfecció, encara que sense un sentit moral tan marcat com el que es donarà en la filosofia hel·lenística posterior. Així, per a Plató, l'autarquia és una de les propietats del perfecte: el propi del bé (Fileb, 66 b) i del cosmos (Timeu, 33d). També per a Aristòtil el bé és autàrquic, en el sentit que es basta per si mateix per a la felicitat de l'home. No obstant això, aquest concepte adquireix el seu ple sentit filosòfic en la filosofia moral del període hel·lenístic. Així, tant pels cínics com pels epicuris (veg. text) i els estoics, l'autarquia és la forma d'autonomia que procedeix de la manca de necessitats i de la indiferència davant les riqueses i béns materials, i de la vida conforme a la naturalesa (veg. text). Per a ells, l'autarquia forma part de l'ideal del savi (veg. text), autosuficient i lliure, que fa la seva vida en funció de la virtut interior i el domini d'un mateix, que són les condicions per a la consecució de la felicitat o eudaimonia.