Diferència entre revisions de la pàgina «Judicis, divisió dels»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "assertòric" a "assertori") |
m (bot: - expressar modalitat alguna, + expressar cap modalitat,) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Segons la lògica tradicional, els judicis es divideixen en ''afirmatius'' i ''negatius'', si s'atén al seu [[qualitat|qualitat]] («és», «no és»). En ''universals'' i ''particulars'', si es mira a la [[quantitat|quantitat]], o [[extensió|extensió]] del subjecte. Si s'atén a la [[modalitat|modalitat]], és a dir, si s'expressa la manera com «és» o «no és», es divideixen en [[apodíctic|''apodíctics'']], cuandose afirma que alguna cosa és necessari o impossible i [[problemàtic|''problemàtics'']], quan s'afirma que alguna cosa és possible; si simplement afirmen o neguen, sense expressar modalitat | + | Segons la lògica tradicional, els judicis es divideixen en ''afirmatius'' i ''negatius'', si s'atén al seu [[qualitat|qualitat]] («és», «no és»). En ''universals'' i ''particulars'', si es mira a la [[quantitat|quantitat]], o [[extensió|extensió]] del subjecte. Si s'atén a la [[modalitat|modalitat]], és a dir, si s'expressa la manera com «és» o «no és», es divideixen en [[apodíctic|''apodíctics'']], cuandose afirma que alguna cosa és necessari o impossible i [[problemàtic|''problemàtics'']], quan s'afirma que alguna cosa és possible; si simplement afirmen o neguen, sense expressar cap modalitat, els judicis es diuen [[assertori|''assertoris'']]. Si s'atén a la relació, els judicis són [[categòric|''categòrics'']], [[hipotètic|''hipotètics'']] o [[disjunció|''disjuntius'']]. Els primers exclouen qualsevol condició; els segons, l'expressen; els tercers mostren una disjunció. |
Veure la [[judicis, classificació kantiana dels|classificació kantiana dels judicis]]. | Veure la [[judicis, classificació kantiana dels|classificació kantiana dels judicis]]. | ||
Revisió del 11:29, 29 ago 2017
Segons la lògica tradicional, els judicis es divideixen en afirmatius i negatius, si s'atén al seu qualitat («és», «no és»). En universals i particulars, si es mira a la quantitat, o extensió del subjecte. Si s'atén a la modalitat, és a dir, si s'expressa la manera com «és» o «no és», es divideixen en apodíctics, cuandose afirma que alguna cosa és necessari o impossible i problemàtics, quan s'afirma que alguna cosa és possible; si simplement afirmen o neguen, sense expressar cap modalitat, els judicis es diuen assertoris. Si s'atén a la relació, els judicis són categòrics, hipotètics o disjuntius. Els primers exclouen qualsevol condició; els segons, l'expressen; els tercers mostren una disjunció.
Veure la classificació kantiana dels judicis.