Diferència entre revisions de la pàgina «Discurs»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "argumento" a "argument") |
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Un discurs és ''descriptiu'' quan la seva funció consisteix a comunicar una proposició, informar, descriure o asseverar; qualsevol frase d'aquesta classe de discurs que pugui ser veritable o falsa és un [[enunciat|enunciat]]. També es denomina discurs ''assertiu'', o ''declaratiu''. | Un discurs és ''descriptiu'' quan la seva funció consisteix a comunicar una proposició, informar, descriure o asseverar; qualsevol frase d'aquesta classe de discurs que pugui ser veritable o falsa és un [[enunciat|enunciat]]. També es denomina discurs ''assertiu'', o ''declaratiu''. | ||
| − | Hi ha dues classes de discurs descriptiu: ''exposicions'' i ''argumentacions''. Una exposició és un discurs descriptiu format per una seqüència arbitrària d'enunciats, amb la qual simplement es descriu alguna cosa concret, fet, cosa, situació o persona([[descripció|''descripció;'']] [[Recurs:cita Baroja| | + | Hi ha dues classes de discurs descriptiu: ''exposicions'' i ''argumentacions''. Una exposició és un discurs descriptiu format per una seqüència arbitrària d'enunciats, amb la qual simplement es descriu alguna cosa concret, fet, cosa, situació o persona([[descripció|''descripció;'']] [[Recurs:cita Baroja|veg. exemple]]), o bé una sèrie d'esdeveniments (''narració''; [[Recurs:Cita de M. Benedetti|veg. exemple]]). |
| − | Una [[argument |''argumentació'']] és un discurs descriptiu que no només afirma enunciats, sinó que pren alguns d'aquests enunciats com a raó o fonament per afirmar uns altres; aquells es diuen [[premisses|premisses]], aquests [[conclusió|conclusions]] ([[Recurs:Cita de B. de Spinoza| | + | Una [[argument |''argumentació'']] és un discurs descriptiu que no només afirma enunciats, sinó que pren alguns d'aquests enunciats com a raó o fonament per afirmar uns altres; aquells es diuen [[premisses|premisses]], aquests [[conclusió|conclusions]] ([[Recurs:Cita de B. de Spinoza|veg. exemple]]). |
El discurs ''prescriptiu'', que també es denomina imperatiu, directiu o pràctic, és aquell la funció del qual és orientar la conducta o l'activitat humana; es manifesta mitjançant [[imperatiu|imperatius]], valoracions i [[norma|normes;]], i interessa evidentment en [[ètica|ètica]]. | El discurs ''prescriptiu'', que també es denomina imperatiu, directiu o pràctic, és aquell la funció del qual és orientar la conducta o l'activitat humana; es manifesta mitjançant [[imperatiu|imperatius]], valoracions i [[norma|normes;]], i interessa evidentment en [[ètica|ètica]]. | ||
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
| − | <center>''' | + | <center>'''veg. exemple d'imperatius i normes ↓'''</center> |
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
«No mataràs». | «No mataràs». | ||
Revisió del 11:56, 22 ago 2017
En general, conjunt de paraules que s'organitza en frases amb sentit, construïdes d'acord amb les regles d'un llenguatge. De vegades, per exemple en Saussure, discurs es refereix a l'ús particular i concret del llenguatge mitjançant la paraula, o el parla.
En epistemologia, les classes de discurs que ofereixen major interès són aquelles que corresponen al que, segons la pragmàtica, es denomina ús descriptiu i prescriptiu del llenguatge.
Un discurs és descriptiu quan la seva funció consisteix a comunicar una proposició, informar, descriure o asseverar; qualsevol frase d'aquesta classe de discurs que pugui ser veritable o falsa és un enunciat. També es denomina discurs assertiu, o declaratiu.
Hi ha dues classes de discurs descriptiu: exposicions i argumentacions. Una exposició és un discurs descriptiu format per una seqüència arbitrària d'enunciats, amb la qual simplement es descriu alguna cosa concret, fet, cosa, situació o persona(descripció; veg. exemple), o bé una sèrie d'esdeveniments (narració; veg. exemple).
Una argumentació és un discurs descriptiu que no només afirma enunciats, sinó que pren alguns d'aquests enunciats com a raó o fonament per afirmar uns altres; aquells es diuen premisses, aquests conclusions (veg. exemple).
El discurs prescriptiu, que també es denomina imperatiu, directiu o pràctic, és aquell la funció del qual és orientar la conducta o l'activitat humana; es manifesta mitjançant imperatius, valoracions i normes;, i interessa evidentment en ètica.
«No mataràs».
O bé:
«Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que haurà de donar-se als seus fills» (Declaració Universal de Drets Humans, article 26,3).