Diferència entre revisions de la pàgina «Hilemorfisme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "trucades" a "anomenades") |
m (bot: - l' [[escolàstica, + l'[[escolàstica,) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::ὕλη]], ''hyle'', matèria i μορφή, ''morphé'', forma)</small> | <small>(del grec [[Grec::ὕλη]], ''hyle'', matèria i μορφή, ''morphé'', forma)</small> | ||
| − | La teoria d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], admesa també per l' [[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], segons la qual les coses naturals es componen de dues [[principi|principis]] metafísics: la [[matèria|matèria]]i la [[forma|''forma'']]. La matèria és el principi de la potencialitat o possibilitat, i la forma ho és de l'actualitat i perfecció. Matèria i forma són, a més, dues de les quatre [[causa, teoria aristotèlica de la|causes aristotèliques]], les anomenades precisament intrínseques, ja que la seva composició dóna com resultat la [[substància|substància]] de les coses. | + | La teoria d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], admesa també per l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], segons la qual les coses naturals es componen de dues [[principi|principis]] metafísics: la [[matèria|matèria]]i la [[forma|''forma'']]. La matèria és el principi de la potencialitat o possibilitat, i la forma ho és de l'actualitat i perfecció. Matèria i forma són, a més, dues de les quatre [[causa, teoria aristotèlica de la|causes aristotèliques]], les anomenades precisament intrínseques, ja que la seva composició dóna com resultat la [[substància|substància]] de les coses. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 18:51, 10 ago 2017
(del grec ὕλη, hyle, matèria i μορφή, morphé, forma)
La teoria d' Aristòtil, admesa també per l'Escolàstica, segons la qual les coses naturals es componen de dues principis metafísics: la matèriai la forma. La matèria és el principi de la potencialitat o possibilitat, i la forma ho és de l'actualitat i perfecció. Matèria i forma són, a més, dues de les quatre causes aristotèliques, les anomenades precisament intrínseques, ja que la seva composició dóna com resultat la substància de les coses.