Diferència entre revisions de la pàgina «Estímul»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''stimulus'', agulló)</small> Tota alteració del mitjà extern o intern, en forma d'objecte, succés, energia o canvi d'energ...».) |
m (bot: - l' anomena ''excitabilidad'', + l'anomena ''excitabilidad'',) |
||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''stimulus'', agulló)</small> | <small>(del llatí ''stimulus'', agulló)</small> | ||
| − | Tota alteració del mitjà extern o intern, en forma d'objecte, succés, energia o canvi d'energia, que a través dels receptors, els òrgans dels [[sentits|sentits]], és capaç de desencadenar una resposta en un organisme. A la capacitat que té un organisme de ser estimulat l' anomena ''excitabilidad'', i al fet fisiològic pel qual un organisme percep un estímul, [[sensació|''sensació'']]. | + | Tota alteració del mitjà extern o intern, en forma d'objecte, succés, energia o canvi d'energia, que a través dels receptors, els òrgans dels [[sentits|sentits]], és capaç de desencadenar una resposta en un organisme. A la capacitat que té un organisme de ser estimulat l'anomena ''excitabilidad'', i al fet fisiològic pel qual un organisme percep un estímul, [[sensació|''sensació'']]. |
| − | Els estímuls sensorials són de sis classes: acústics, lluminosos electromagnètics, mecànics, tèrmics, químics i elèctrics. I en tot estímul cal considerar l'aspecte ''qualitatiu ''(longitud d'ona, freqüència de vibració o tipus de substància química i diferents condicions de percepció del color, del gust i l'olfacte) i l'aspecte ''quantitatiu ''o ''intensitat ''(quantitat mínima d'energia necessària perquè hi hagi estimulació o variï). Perquè existeixi sensació, l'energia que constitueix l'estímul ha de produir-se segons unes determinades característiques de qualitat i intensitat, regulades pel «llindar d'estimulació»; per sota del llindar mínim no hi ha sensació i per sobre del llindar màxim hi ha sensació de dolor. La [[Weber-Fechner, llei de|llei de Weber-Fechner]] determina els ''llindars diferencials''. Segons aquesta llei, «una sensació augmenta en progressió aritmètica, només si l'estímul creix en progressió geomètrica» ([[Bibliografia:Cita de Dorsch| | + | Els estímuls sensorials són de sis classes: acústics, lluminosos electromagnètics, mecànics, tèrmics, químics i elèctrics. I en tot estímul cal considerar l'aspecte ''qualitatiu ''(longitud d'ona, freqüència de vibració o tipus de substància química i diferents condicions de percepció del color, del gust i l'olfacte) i l'aspecte ''quantitatiu ''o ''intensitat ''(quantitat mínima d'energia necessària perquè hi hagi estimulació o variï). Perquè existeixi sensació, l'energia que constitueix l'estímul ha de produir-se segons unes determinades característiques de qualitat i intensitat, regulades pel «llindar d'estimulació»; per sota del llindar mínim no hi ha sensació i per sobre del llindar màxim hi ha sensació de dolor. La [[Weber-Fechner, llei de|llei de Weber-Fechner]] determina els ''llindars diferencials''. Segons aquesta llei, «una sensació augmenta en progressió aritmètica, només si l'estímul creix en progressió geomètrica» ([[Bibliografia:Cita de Dorsch|veg. citació]]). |
El [[conductisme|conductisme]] explica tota [[conducta|conducta]] com una seqüència o sèrie de seqüències d'estímuls i respostes (I → R) seqüències que són naturals o obtingudes per [[condicionament|condicionament]]. | El [[conductisme|conductisme]] explica tota [[conducta|conducta]] com una seqüència o sèrie de seqüències d'estímuls i respostes (I → R) seqüències que són naturals o obtingudes per [[condicionament|condicionament]]. | ||
Revisió de 18:49, 10 ago 2017
(del llatí stimulus, agulló)
Tota alteració del mitjà extern o intern, en forma d'objecte, succés, energia o canvi d'energia, que a través dels receptors, els òrgans dels sentits, és capaç de desencadenar una resposta en un organisme. A la capacitat que té un organisme de ser estimulat l'anomena excitabilidad, i al fet fisiològic pel qual un organisme percep un estímul, sensació.
Els estímuls sensorials són de sis classes: acústics, lluminosos electromagnètics, mecànics, tèrmics, químics i elèctrics. I en tot estímul cal considerar l'aspecte qualitatiu (longitud d'ona, freqüència de vibració o tipus de substància química i diferents condicions de percepció del color, del gust i l'olfacte) i l'aspecte quantitatiu o intensitat (quantitat mínima d'energia necessària perquè hi hagi estimulació o variï). Perquè existeixi sensació, l'energia que constitueix l'estímul ha de produir-se segons unes determinades característiques de qualitat i intensitat, regulades pel «llindar d'estimulació»; per sota del llindar mínim no hi ha sensació i per sobre del llindar màxim hi ha sensació de dolor. La llei de Weber-Fechner determina els llindars diferencials. Segons aquesta llei, «una sensació augmenta en progressió aritmètica, només si l'estímul creix en progressió geomètrica» (veg. citació).
El conductisme explica tota conducta com una seqüència o sèrie de seqüències d'estímuls i respostes (I → R) seqüències que són naturals o obtingudes per condicionament.