Diferència entre revisions de la pàgina «Esotèric»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::έσώτερος, de ''éso'' o ''eiso'', cap a dintre)</small> Es diu d'aquelles doctrines o ensenyaments destinats a...».) |
m (bot: - d' [[Autor:Aristòtil|Ar + d'[[Autor:Aristòtil|Ar) |
||
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::έσώτερος]], de ''éso'' o ''eiso'', cap a dintre)</small> | <small>(del grec [[Grec::έσώτερος]], de ''éso'' o ''eiso'', cap a dintre)</small> | ||
− | Es diu d'aquelles doctrines o ensenyaments destinats a ús intern dels quals són membres d'una escola o secta, contraposant-se a les [[ | + | Es diu d'aquelles doctrines o ensenyaments destinats a ús intern dels quals són membres d'una escola o secta, contraposant-se a les [[exotèric|''exotèriques'']] (del grec ''exo, ''cap a fora), que són doctrines destinades al públic. Aplicant aquests termes a la bibliografia antiga, es diu que les obres d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] són de caràcter esotèric, puix que estaven destinades als alumnes del [[Liceu|Liceu]], a diferència de les de [[Autor:Plató|Plató]], destinades a la divulgació. Doctrines esotèriques existien també entre els [[pitagorisme|pitagòrics]] i altres escoles filosòfiques. |
− | Quan a més de les doctrines l'ocult i secret són les pràctiques, es parla d' «esoterisme». Hi ha esoterisme en les antigues religions | + | Quan a més de les doctrines l'ocult i secret són les pràctiques, es parla d'«esoterisme». Hi ha esoterisme en les antigues religions mistèriques, en la [[màgia|màgia]], en el [[gnosticisme|gnosticisme]], també en les seves versions cristianes, en l'ocultisme i en algunes religions orientals. |
{{Etiqueta}} | {{Etiqueta}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 18:49, 10 ago 2017
(del grec έσώτερος, de éso o eiso, cap a dintre)
Es diu d'aquelles doctrines o ensenyaments destinats a ús intern dels quals són membres d'una escola o secta, contraposant-se a les exotèriques (del grec exo, cap a fora), que són doctrines destinades al públic. Aplicant aquests termes a la bibliografia antiga, es diu que les obres d'Aristòtil són de caràcter esotèric, puix que estaven destinades als alumnes del Liceu, a diferència de les de Plató, destinades a la divulgació. Doctrines esotèriques existien també entre els pitagòrics i altres escoles filosòfiques.
Quan a més de les doctrines l'ocult i secret són les pràctiques, es parla d'«esoterisme». Hi ha esoterisme en les antigues religions mistèriques, en la màgia, en el gnosticisme, també en les seves versions cristianes, en l'ocultisme i en algunes religions orientals.