Diferència entre revisions de la pàgina «Transcendental»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "pel mateix" a "per aquesta raó") |
m (bot: -veure cita +veg. citació) |
||
Línia 6: | Línia 6: | ||
[[Image:kant10b.gif|thumb]]L'ús més conegut del terme es deu a | [[Image:kant10b.gif|thumb]]L'ús més conegut del terme es deu a | ||
− | [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], per qui transcendental és tota ''condició de possibilitat'' que sigui necessària, universal i ''a priori'', i per aquesta raó oposada a [[empíric|empíric]]. Així, anomena transcendental al ''coneixement'' quan s'ocupa, no dels objectes coneguts, sinó de les condicions que en el subjecte fan possible el coneixement d'objectes; és, doncs, tota condició de possibilitat del coneixement abans i més enllà de tot coneixement actual ([[Recurs:cita Kant 30| | + | [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], per qui transcendental és tota ''condició de possibilitat'' que sigui necessària, universal i ''a priori'', i per aquesta raó oposada a [[empíric|empíric]]. Així, anomena transcendental al ''coneixement'' quan s'ocupa, no dels objectes coneguts, sinó de les condicions que en el subjecte fan possible el coneixement d'objectes; és, doncs, tota condició de possibilitat del coneixement abans i més enllà de tot coneixement actual ([[Recurs:cita Kant 30|veg. citació]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió del 20:53, 9 ago 2017
(del llatí trans i scandere o de transcendere, sobrepassar, superar)
En sentit etimològic, allò que està per sobre del món sensible; el que supera el límit del sensible. Entre els escolàstics, els transcendentals són aquells conceptes que, més enllà de les categories, s'apliquen a tot: veritat, bondat, unitat i bellesa.
L'ús més conegut del terme es deu a
Kant, per qui transcendental és tota condició de possibilitat que sigui necessària, universal i a priori, i per aquesta raó oposada a empíric. Així, anomena transcendental al coneixement quan s'ocupa, no dels objectes coneguts, sinó de les condicions que en el subjecte fan possible el coneixement d'objectes; és, doncs, tota condició de possibilitat del coneixement abans i més enllà de tot coneixement actual (veg. citació).