Diferència entre revisions de la pàgina «Dualitat»
De Wikisofia
m (bot: - amb que les + amb què les) |
m (bot: -veure cita +veg. citació) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Els parells d'oposats amb què les diferents manifestacions de [[dualisme|dualisme]], total o parcial, expressen els elements fonamentals del seu sistema. Les dualitats més conegudes són: «calent-fred», «sec-humit», «limitat-il·limitat» (en els [[presocràtics|presocràtics]]), «llum-foscor», «món visible-món intel·ligible» (en [[Autor:Plató|Plató]]), «[[hilemorfisme|matèria-forma]]», «[[acte i potencia|acte-potencia]]» (en [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]), «subjecte-objecte», «[[ment - cos, relació|ment-cos]]» (en la tradició occidental). Aquestes dualitats són de vegades constitutius bàsics del [[món|món]], o bé aspectes formals fonamentals d'un sistema [[metafísica|metafísic]]. | Els parells d'oposats amb què les diferents manifestacions de [[dualisme|dualisme]], total o parcial, expressen els elements fonamentals del seu sistema. Les dualitats més conegudes són: «calent-fred», «sec-humit», «limitat-il·limitat» (en els [[presocràtics|presocràtics]]), «llum-foscor», «món visible-món intel·ligible» (en [[Autor:Plató|Plató]]), «[[hilemorfisme|matèria-forma]]», «[[acte i potencia|acte-potencia]]» (en [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]), «subjecte-objecte», «[[ment - cos, relació|ment-cos]]» (en la tradició occidental). Aquestes dualitats són de vegades constitutius bàsics del [[món|món]], o bé aspectes formals fonamentals d'un sistema [[metafísica|metafísic]]. | ||
| − | En la tradició presocràtica destaca el [[pitagorisme|pitagorisme]] com a filosofia basada en l'oposició entre dualitats ([[Recurs:cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (2)| | + | En la tradició presocràtica destaca el [[pitagorisme|pitagorisme]] com a filosofia basada en l'oposició entre dualitats ([[Recurs:cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (2)|veg. citació]]), que tenen una gran semblança amb les de la tradició oriental del Yin i el Yang ([[Recurs:cita de Guthrie sobre el Yin-Yang i el pitagorisme|veg. citació]]). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 20:51, 9 ago 2017
Els parells d'oposats amb què les diferents manifestacions de dualisme, total o parcial, expressen els elements fonamentals del seu sistema. Les dualitats més conegudes són: «calent-fred», «sec-humit», «limitat-il·limitat» (en els presocràtics), «llum-foscor», «món visible-món intel·ligible» (en Plató), «matèria-forma», «acte-potencia» (en Aristòtil), «subjecte-objecte», «ment-cos» (en la tradició occidental). Aquestes dualitats són de vegades constitutius bàsics del món, o bé aspectes formals fonamentals d'un sistema metafísic.
En la tradició presocràtica destaca el pitagorisme com a filosofia basada en l'oposició entre dualitats (veg. citació), que tenen una gran semblança amb les de la tradició oriental del Yin i el Yang (veg. citació).