Diferència entre revisions de la pàgina «Facultat del judici»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} En general, la capacitat de fer judicis morals o de valor, i es refereix a l`enteniment o a la ...».) |
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
En general, la capacitat de fer [[judici moral|judicis morals]] o de [[judici de valor|valor]], i es refereix a l`[[enteniment|enteniment]] o a la [[voluntat|voluntat]] i/o afectivitat, segons les diverses tendències filosòfiques. | En general, la capacitat de fer [[judici moral|judicis morals]] o de [[judici de valor|valor]], i es refereix a l`[[enteniment|enteniment]] o a la [[voluntat|voluntat]] i/o afectivitat, segons les diverses tendències filosòfiques. | ||
| − | En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], l'expressió rep un sentit específic i propi. És una facultat intermèdia entre l'[[enteniment|enteniment]] i la [[raó|raó]], definida com «la facultat de pensar el particular com a contingut en l'universal» ([[Recurs:Kant: la facultat de jutjar|veure text]] ). És la capacitat d'emetre judicis [[estètica|estètics]] i judicis [[teleologia|teleològics]] o de finalitat; d'ella parla en la [[Crítica del judici|''Crítica del judici'']]. | + | En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], l'expressió rep un sentit específic i propi. És una facultat intermèdia entre l'[[enteniment|enteniment]] i la [[raó|raó]], definida com «la facultat de pensar el particular com a contingut en l'universal» ([[Recurs:Kant: la facultat de jutjar|veure text]]). És la capacitat d'emetre judicis [[estètica|estètics]] i judicis [[teleologia|teleològics]] o de finalitat; d'ella parla en la [[Crítica del judici|''Crítica del judici'']]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 15:20, 1 juny 2017
En general, la capacitat de fer judicis morals o de valor, i es refereix a l`enteniment o a la voluntat i/o afectivitat, segons les diverses tendències filosòfiques.
En Kant, l'expressió rep un sentit específic i propi. És una facultat intermèdia entre l'enteniment i la raó, definida com «la facultat de pensar el particular com a contingut en l'universal» (veure text). És la capacitat d'emetre judicis estètics i judicis teleològics o de finalitat; d'ella parla en la Crítica del judici.