Diferència entre revisions de la pàgina «Experiència»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} En un sentit quotidià, és tot saber o coneixement que aconseguim per realitzar amb certa freqüència determinats actes o haver t...».) |
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | En un sentit quotidià, és tot saber o [[coneixement|coneixement]] que aconseguim per realitzar amb certa freqüència determinats actes o haver tingut determinades percepcions. És com un saber pràctic, el que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] concedia als «homes d'experiència», en contraposició als quals posseeixen un saber teòric ([[Recurs:Aristòtil: l'experiència|veure text]] ). També es diu experiència, normalment, a tot coneixement que ens arriba a través dels [[sentits|sentits]]. Aquest és el sentit que li va donar sobretot l'[[empirisme|empirisme]], que afirma que és només per l'experiència com arriba el coneixement a l'home. El problema que planteja l'experiència així entesa, com a font de coneixement, és que tot quant es coneix mitjançant els sentits no és sinó una [[percepció|percepció]], aquí i ara, realitzada en la consciència de l'individu sobre alguna cosa singular i subjectiu; en l'empirisme clàssic, aquests inconvenients van desembocar sovint en el fenomenisme o en l'[[escepticisme|escepticisme]]. Per la [[ciència|ciència]], l'experiència és [[observació|observació]] i [[experimentació|experimentació]], és a dir, [[mètode experimental|mètode experimental]] ([[Recurs:Bunge: la ciència és verificable|veure text]] ). L'experimentació és el fenomen provocat per l'experimentador, en condicions ideals d'observació, per confirmar o desconfirmar una hipòtesi o teoria. Només l'experiència, provocada o no, pot decidir sobre la [[veritat|veritat]] dels enunciats de les [[ciències empíriques|ciències empíriques]] ([[Recurs:Bunge: verificabilitat|veure text]] ). | + | En un sentit quotidià, és tot saber o [[coneixement|coneixement]] que aconseguim per realitzar amb certa freqüència determinats actes o haver tingut determinades percepcions. És com un saber pràctic, el que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] concedia als «homes d'experiència», en contraposició als quals posseeixen un saber teòric ([[Recurs:Aristòtil: l'experiència|veure text]]). També es diu experiència, normalment, a tot coneixement que ens arriba a través dels [[sentits|sentits]]. Aquest és el sentit que li va donar sobretot l'[[empirisme|empirisme]], que afirma que és només per l'experiència com arriba el coneixement a l'home. El problema que planteja l'experiència així entesa, com a font de coneixement, és que tot quant es coneix mitjançant els sentits no és sinó una [[percepció|percepció]], aquí i ara, realitzada en la consciència de l'individu sobre alguna cosa singular i subjectiu; en l'empirisme clàssic, aquests inconvenients van desembocar sovint en el fenomenisme o en l'[[escepticisme|escepticisme]]. Per la [[ciència|ciència]], l'experiència és [[observació|observació]] i [[experimentació|experimentació]], és a dir, [[mètode experimental|mètode experimental]] ([[Recurs:Bunge: la ciència és verificable|veure text]]). L'experimentació és el fenomen provocat per l'experimentador, en condicions ideals d'observació, per confirmar o desconfirmar una hipòtesi o teoria. Només l'experiència, provocada o no, pot decidir sobre la [[veritat|veritat]] dels enunciats de les [[ciències empíriques|ciències empíriques]] ([[Recurs:Bunge: verificabilitat|veure text]]). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} |
Revisió del 15:20, 1 juny 2017
En un sentit quotidià, és tot saber o coneixement que aconseguim per realitzar amb certa freqüència determinats actes o haver tingut determinades percepcions. És com un saber pràctic, el que Aristòtil concedia als «homes d'experiència», en contraposició als quals posseeixen un saber teòric (veure text). També es diu experiència, normalment, a tot coneixement que ens arriba a través dels sentits. Aquest és el sentit que li va donar sobretot l'empirisme, que afirma que és només per l'experiència com arriba el coneixement a l'home. El problema que planteja l'experiència així entesa, com a font de coneixement, és que tot quant es coneix mitjançant els sentits no és sinó una percepció, aquí i ara, realitzada en la consciència de l'individu sobre alguna cosa singular i subjectiu; en l'empirisme clàssic, aquests inconvenients van desembocar sovint en el fenomenisme o en l'escepticisme. Per la ciència, l'experiència és observació i experimentació, és a dir, mètode experimental (veure text). L'experimentació és el fenomen provocat per l'experimentador, en condicions ideals d'observació, per confirmar o desconfirmar una hipòtesi o teoria. Només l'experiència, provocada o no, pot decidir sobre la veritat dels enunciats de les ciències empíriques (veure text).