Diferència entre revisions de la pàgina «Wittgenstein: jocs de llenguatge»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} |
Revisió del 00:28, 25 maig 2017
(23) Però, quants tipus de proposicions hi ha ? Potser asseveració, pregunta i imperatiu? -Hi ha innombrables tipus: innombrables maneres diferents d'utilitzar el que anomenem «signes», «paraules», «proposicions». Aquesta multiplicitat no és una cosa fixa, donada una vegada per sempre, sinó que sorgeixen nous tipus de llenguatge, nous jocs de llenguatge - podríem dir-, i uns altres envelleixen i cauen en l'oblit. [...]
L'expressió «jugo del llenguatge» vol posar aquí de relleu que parlar del llenguatge és part d'una activitat, o d'una forma de vida.
Vegem, amb els següents exemples, i amb uns altres, la multiplicitat dels jocs del llenguatge:
Donar ordres i obeir-les.
Descriure un objecte pel seu aspecte o prenent les seves mesures.
Fabricar un objecte mirant la seva descripció (dibuix).
Informar d'un esdeveniment.
Fer conjectures sobre un esdeveniment.
Establir i provar una hipòtesi.
Mostrar els resultats d'un experiment amb taules i diagrames.
Inventar una història, i explicar-la.
Representar un paper en el teatre.
Cantar cançons.
Encertar enigmes.
Fer un acudit, explicar-ho.
Resoldre un problema d'aritmètica aplicada.
Traduir d'una llengua a una altra.
Demanar, donar les gràcies, blasfemar, saludar, resar.
-És interessant comparar la multiplicitat de les eines del llenguatge i les seves maneres d'utilitzar-les, la multiplicitat dels tipus de paraules i de proposicions, amb el que els lògics han dit sobre l'estructura del llenguatge. (També coin el que ha dit l'autor del Tractatus logico-philosophicus).
Philosophical Investigations, Basic Blackwell, Oxford 1963, p. 11-12. |
Original en castellà
(23) Pero, ¿cuántos tipos de proposiciones hay? ¿Quizás aseveración, pregunta e imperativo? –Hay innumerables tipos: innumerables maneras diferentes de utilizar lo que llamamos «signos», «palabras», «proposiciones». Esta multiplicidad no es una cosa fija, dada de una vez para siempre, sino que surgen nuevos tipos de lenguaje, nuevos juegos de lenguaje –podríamos decir–, y otros envejecen y caen en el olvido. [...]
La expresión «juego del lenguaje» quiere poner aquí de relieve que hablar del lenguaje es parte de una actividad, o de una forma de vida.
Veamos, con los siguientes ejemplos, y con otros, la multiplicidad de los juegos del lenguaje:
Dar órdenes y obedecerlas.
Describir un objeto por su aspecto o tomando sus medidas.
Fabricar un objeto mirando su descripción (dibujo).
Informar de un acontecimiento.
Hacer conjeturas sobre un acontecimiento.
Establecer y probar una hipótesis.
Mostrar los resultados de un experimento con tablas y diagramas.
Inventar una historia, y contarla.
Representar un papel en el teatro.
Cantar canciones.
Acertar enigmas.
Hacer un chiste, contarlo.
Resolver un problema de aritmética aplicada.
Traducir de una lengua a otra.
Pedir, dar las gracias, blasfemar, saludar, rezar.
-Es interesante comparar la multiplicidad de las herramientas del lenguaje y sus modos de utilizarlas, la multiplicidad de los tipos de palabras y de proposiciones, con lo que los lógicos han dicho sobre la estructura del lenguaje. (También coin lo que ha dicho el autor del Tractatus logico-philosophicus).