|
|
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Weil, Simone: la col·lectivitat no pensa|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}} |
| − | Així com l'home no està fet per ser la joguina d'una naturalesa cega, menys encara ho està per ser-ho de les cegues col·lectivitats que forma amb els seus semblants; però per deixar d'estar abandonat a la societat tan passivament com una gota d'aigua en el mar, seria necessari que pogués conèixer-la i actuar sobre ella. En realitat, en tots els àmbits les forces col·lectives sobrepassen infinitament les forces individuals: així, no és més fàcilment concebible un individu que disposi d'una porció de la vida col·lectiva que una línia que s'amplia per l'addició d'un punt. És aquesta almenys l'aparença; però en realitat hi ha una excepció i només una, a saber, l'àmbit del pensament. En el que concerneix al pensament, la relació s'inverteix: l'individu sobrepassa al no-res, perquè el pensament no es forma sinó en una esperit que es troba solament enfront de si mateix; les col·lectivitats no pensen en absolut.
| |
| − | {{Ref|Ref=S. Weil, ''Reflexions sobre les causes de la llibertat i de l'opressió social'', Paidós, Barcelona 1995, p. 117.|Cita=true}}
| |
| − | {{InfoWiki}}
| |