Recurs:Sartre: el compromís

Si veritablement l'existència precedeix a l'essència, l'home és responsable del que és. Així el primer pas de l'existencialisme és posar a tot home en possessió del que és, i assentar sobre ell la responsabilitat total de la seva existència. I quan diem que l'home és responsable de si mateix, no volem dir que l'home és responsable de la seva estricta individualitat, sinó que és responsable de tots els homes. [...] Quan diem que l'home es tria, entenem que cadascun de nosaltres es tria, però també volem dir amb això que en triar-se tria a tots els homes. En efecte, no hi ha cap dels nostres actes que en crear a l'home que volem ser, no creu al mateix temps una imatge de l'home tal com considerem que ha de ser. Triar això o allò és afirmar al mateix temps el valor del que triem, perquè mai podem triar el mal; el que triem és sempre el bé, i res pot ser bo per a nosaltres sense ser-ho per a tots. Si, d'altra banda, l'existència precedeix a l'essència i nosaltres volguéssim existir al mateix temps que modelem la nostra imatge, aquesta imatge és valedora per tots i per a la nostra època sencera. Així, la nostra responsabilitat és molt major del que podríem suposar, perquè compromet a la humanitat sencera. Si sóc obrer i trio adherir-me a un sindicat cristià en lloc de ser comunista; si per aquesta adhesió vull indicar que la resignació és en el fons la solució que convé a l'home, que el regne de l'home no està a la terra, no comprometo solament el meu cas: vull ser un resignat per a tots; en conseqüència, el meu acte ha compromès a la humanitat sencera.

El existencialismo es un humanismo, Sur, Buenos Aires 1978, 7ª ed., p. 19-20.

---

Original en castellà

Si verdaderamente la existencia precede a la esencia, el hombre es responsable de lo que es. Así el primer paso del existencialismo es poner a todo hombre en posesión de lo que es, y asentar sobre él la responsabilidad total de su existencia. Y cuando decimos que el hombre es responsable de sí mismo, no queremos decir que el hombre es responsable de su estricta individualidad, sino que es responsable de todos los hombres. [...] Cuando decimos que el hombre se elige, entendemos que cada uno de nosotros se elige, pero también queremos decir con esto que al elegirse elige a todos los hombres. En efecto, no hay ninguno de nuestros actos que al crear al hombre que queremos ser, no cree al mismo tiempo una imagen del hombre tal como consideramos que debe ser. Elegir esto o aquello es afirmar al mismo tiempo el valor de lo que elegimos, porque nunca podemos elegir el mal; lo que elegimos es siempre el bien, y nada puede ser bueno para nosotros sin serlo para todos. Si, por otra parte, la existencia precede a la esencia y nosotros quisiéramos existir al mismo tiempo que modelamos nuestra imagen, esta imagen es valedera para todos y para nuestra época entera. Así, nuestra responsabilidad es mucho mayor de lo que podríamos suponer, porque compromete a la humanidad entera. Si soy obrero y elijo adherirme a un sindicato cristiano en lugar de ser comunista; si por esta adhesión quiero indicar que la resignación es en el fondo la solución que conviene al hombre, que el reino del hombre no está en la tierra, no comprometo solamente mi caso: quiero ser un resignado para todos; en consecuencia, mi acto ha comprometido a la humanidad entera.