Recurs:Rocher, Guy: l'acció social segons Durkheim

l'acció social segons Durkheim

La definició que Émile Durkheim ha donat de l'acció social difereix considerablement de la de Max Weber. Per Durkheim, l'acció social consisteix «en unes maneres d'obrar, de pensar i de sentir, externes a l'individu i dotades d'un poder coercitiu en la virtut del qual s'imposa a ell». D'aquesta definició es desprèn clarament que Durkheim no busca les característiques de l'acció social en els estats subjectius de les persones, com feia Max Weber, sinó més aviat en unes realitats externes a les persones, realitats que constrenyen a aquestes. Durkheim recorre a dos criteris «objectius» per determinar el caràcter social de l'acció humana: l'exterioritat de les «maneres d'obrar, de pensar i de sentir» pel que fa a les persones, i la coacció que aquestes últimes sofreixen per part d'aquelles.

Per comprendre el sentit que Durkheim atribueix a aquests dos criteris, hem de remuntar-nos a la seva teoria de les «dues consciències». La consciència col·lectiva està constituïda pel conjunt de maneres d'obrar, de pensar i de sentir que integren l'herència comuna d'una societat donada. Establertes en el curs de la història, aquestes maneres es transmeten de generació en generació, i són admeses i practicades per la majoria o pel percentatge mitjà de les persones que integren aquesta societat. [...]

La consciència individual, per contra, comprèn el que caldria denominar l'univers privat de cada persona: els seus trets caracterials o temperamentals, la seva herència, les seves experiències personals, que fan d'ella un ésser únic, singular. [...]

En cada persona, la consciència individual pot estar més o menys desenvolupada, pot ser més o menys forta. Però el que abans de res interessa a Durkheim, [...] és el fet que, d'una societat a una altra, la consciència col·lectiva no s'imposa a les persones amb la mateixa força ni amb idèntic pes. Les societats varien segons el grau de coacció que la consciència col·lectiva exerceix sobre les persones i segons el grau d'autonomia permesa a les consciències individuals. Però, qualsevol que sigui el grau de coacció exercit, la consciència col·lectiva es caracteritza pel fet de ser sempre necessàriament constrenyent, coactiva: per pertànyer a una societat, no importa quin, cal plegar-se a les maneres col·lectives d'obrar, de pensar i de sentir pròpies d'aquesta societat, i cal acceptar-les i practicar-les.

Introducción a la sociología general, Herder, Barcelona 1979, p. 25-26.

---

Original en castellà

la acción social según Durkheim

La definición que Émile Durkheim ha dado de la acción social difiere considerablemente de la de Max Weber. Para Durkheim, la acción social consiste «en unas maneras de obrar, de pensar y de sentir, externas al individuo y dotadas de un poder coercitivo en cuya virtud se impone a él». De esta definición se desprende claramente que Durkheim no busca las características de la acción social en los estados subjetivos de las personas, como hacía Max Weber, sino más bien en unas realidades externas a las personas, realidades que constriñen a éstas. Durkheim recurre a dos criterios «objetivos» para determinar el carácter social de la acción humana: la exterioridad de las «maneras de obrar, de pensar y de sentir» con respecto a las personas, y la coacción que estas últimas sufren por parte de aquéllas.

Para comprender el sentido que Durkheim atribuye a estos dos criterios, debemos remontarnos a su teoría de las «dos conciencias». La conciencia colectiva está constituida por el conjunto de maneras de obrar, de pensar y de sentir que integran la herencia común de una sociedad dada. Establecidas en el curso de la historia, dichas maneras se transmiten de generación en generación, y son admitidas y practicadas por la mayoría o por el porcentaje medio de las personas que integran esa sociedad. [...]

La conciencia individual, por el contrario, comprende lo que cabría denominar el universo privado de cada persona: sus rasgos caracteriales o temperamentales, su herencia, sus experiencias personales, que hacen de ella un ser único, singular. [...]

En cada persona, la conciencia individual puede estar más o menos desarrollada, puede ser más o menos fuerte. Pero lo que ante todo interesa a Durkheim, [...] es el hecho de que, de una sociedad a otra, la conciencia colectiva no se impone a las personas con la misma fuerza ni con idéntico peso. Las sociedades varían según el grado de coacción que la conciencia colectiva ejerce sobre las personas y según el grado de autonomía permitida a las conciencias individuales. Pero, cualquiera que sea el grado de coacción ejercido, la conciencia colectiva se caracteriza por el hecho de ser siempre necesariamente constriñente, coactiva: para pertenecer a una sociedad, no importa cuál, hay que plegarse a las maneras colectivas de obrar, de pensar y de sentir propias de esa sociedad, y es preciso aceptarlas y practicarlas.