Diferència entre revisions de la pàgina «Propietats permanents i transeünts»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Nueva York" a "Nova York") |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
Revisió del 00:11, 25 maig 2017
Una bona solució al problema de la inducció sembla exigir una distinció bàsica entre propietats «permanents» i propietats «transeünts», on les propietats permanents són disposicions contingents que una cosa no pot perdre sense perdre al mateix temps la corresponent propietat de referència. Així [...] un atribut G és una propietat permanent de tota cosa que tingui la propietat de referència F només si no existeix un procediment, natural o forçat, per mitjà del com una cosa pugui perdre el seu atribut G sense perdre també al mateix temps la propietat de referència F.
| J.H. Fetzer, Philosophy of science, Parangon House, Nova York 1993, p. 39. |
Original en castellà
Una buena solución al problema de la inducción parece exigir una distinción básica entre propiedades «permanentes» y propiedades «transeúntes», donde las propiedades permanentes son disposiciones contingentes que una cosa no puede perder sin perder al mismo tiempo la correspondiente propiedad de referencia. Así [...] un atributo G es una propiedad permanente de toda cosa que tenga la propiedad de referencia F sólo si no existe un procedimiento, natural o forzado, por medio del cual una cosa pueda perder su atributo G sin perder también al mismo tiempo la propiedad de referencia F.