Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Plató: l'admiració»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }}{{RecursoEnlace |Enllaç= }}{{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }}{{RecursBase |Nom=Plató: l'admiració |Idio...».)
 
(modificant original)
 
(7 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki
+
{{PendentRev}}
|Tipus=Extractes d'obres
 
}}{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Embed=
 
}}{{RecursBase
 
|Nom=Plató: l'admiració
 
|Idioma=Español
 
}}Benvolgut amic, sembla que Teodoro no s'ha equivocat en jutjar la teva condició natural, doncs experiementar això que anomenem l'admiració és molt característic del filòsof. Aquest i no un altre és, efectivament, l'origen de la filosofia. El que va dir que Iris era filla de Taumante sembla que no va traçar erròniament la seva genealogia.
 
{{Ref|Ref=''Teetet, ''155d. (Gredos, Madrid 1988, p.202).|Títol=Teetet, |Cita=true}}
 
 
 
En la mitologia grega, Iris -filla de Taumante i Electra-, té encomanada la missió de les ordres, els missatges i els consells dels déus. Per aquest motiu Plató relacioni la seva etimologia amb ''eírein,'' sinònim de ''légein'' (parlar). {{Ref|Ref=Cf. ''Cràtil'' 398d i 408b.}} Iris seria, doncs, la personificació de l'activitat dialèctica i de la filosofia i el seu origen seria la sorpresa («Taumante», relacionat etimològicament amb ''thâuma'' «sorpresa).
 
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
}}
 
{{InfoWiki}}
 

Revisió de 00:04, 25 maig 2017