|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | {{TextOriginal|es}} | + | {{PendentRev}} |
| − | Querido amigo, parece que Teodoro no se ha equivocado al juzgar tu condición natural, pues experiementar esto que llamamos la admiración es muy característico del filósofo. Este y no otro es, efectivamente, el origen de la filosofía. El que dijo que Iris era hija de Taumante parece que no trazó erróneamente su genealogía.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | ::<small>[En la mitología griega, Iris -hija de Taumante y Electra-, tiene encomendada la misión de las órdenes, los mensajes y los consejos de los dioses. De ahí que Platón relacione su etimología con ''eírein,'' sinónimo de ''légein'' (hablar) (Cf. ''Crátilo'' 398d y 408b.). Iris sería, pues, la personificación de la actividad dialéctica y de la filosofía y su origen sería el asombro («Taumante», relacionado etimológicamente con ''thâuma'' «asombro).]</small>
| |
| − | {{TextOriginalSeparador}}
| |
| − | {{RecursWiki
| |
| − | |Tipus=Extractes d'obres
| |
| − | }}{{RecursBase
| |
| − | |Nom=Plató: l'admiració
| |
| − | |Idioma=Español
| |
| − | }}Benvolgut amic, sembla que Teodor no s'ha equivocat en jutjar la teva condició natural, doncs experiementar això que anomenem l'admiració és molt característic del filòsof. Aquest i no un altre és, efectivament, l'origen de la filosofia. El que va dir que Iris era filla de Taumant sembla que no va traçar erròniament la seva genealogia.
| |
| − | {{Ref|Ref=''Teeteto, ''155d. (Gredos, Madrid 1988, p.202).|Títol=Teeteto, |Cita=true}}
| |
| − | | |
| − | ::<sup>[En la mitologia grega, Iris -filla de Taumant i Electra-, té encomanada la missió de les ordres, els missatges i els consells dels déus. Per aquest motiu Plató relaciona la seva etimologia amb ''eírein,'' sinònim de ''légein'' (parlar) (Cf. ''Cràtil'' 398d y 408b.). Iris seria, doncs, la personificació de l'activitat dialèctica i de la filosofia i el seu origen seria la sorpresa («Taumant», relacionat etimològicament amb ''thâuma'' «sorpresa).]</sup>
| |
| − | {{InfoWiki}}
| |