|
|
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}} |
| − | |Tipus=Extractes d'obres
| |
| − | }}{{RecursoEnlace
| |
| − | |Enllaç=
| |
| − | }}{{Multimèdia
| |
| − | |Upload Type=
| |
| − | |File=
| |
| − | |Embed=
| |
| − | }}{{RecursBase
| |
| − | |Nom=Plató: l'admiració
| |
| − | |Idioma=Español
| |
| − | }}Benvolgut amic, sembla que Teodoro no s'ha equivocat en jutjar la teva condició natural, doncs experiementar això que anomenem l'admiració és molt característic del filòsof. Aquest i no un altre és, efectivament, l'origen de la filosofia. El que va dir que Iris era filla de Taumant sembla que no va traçar erròniament la seva genealogia.
| |
| − | {{Ref|Ref=''Teeteto, ''155d. (Gredos, Madrid 1988, p.202).|Títol=Teeteto, |Cita=true}}
| |
| − | | |
| − | En la mitologia grega, Iris -filla de Taumant i Electra-, té encomanada la missió de les ordres, els missatges i els consells dels déus. Per aquest motiu Plató relacioni la seva etimologia amb ''eírein,'' sinònim de ''légein'' (parlar). {{Ref|Ref=Cf. ''Crátilo'' 398d y 408b.}} Iris seria, doncs, la personificació de l'activitat dialèctica i de la filosofia i el seu origen seria la sorpresa («Taumant», relacionat etimològicament amb ''thâuma'' «sorpresa).
| |
| − | {{Propietat
| |
| − | |Propi=No
| |
| − | |Allow=No
| |
| − | |Accept=No
| |
| − | }}
| |
| − | {{InfoWiki}}
| |