Diferència entre revisions de la pàgina «Mosterín. La racionalitat»

Revisió del 23:55, 24 maig 2017

Què és, doncs, la racionalitat?La racionalitat -en el significat en què aquí l'entenem- no és una facultat, sinó un mètode. L'aplicació del mètode racional pressuposa certes facultats. Però cap facultat garanteix que s'apliqui el mètode racional. I si bé només té sentit qualificar de racional o irracional la conducta d'éssers intel·ligents, segons que utilitzin o no la seva intel·ligència conforme a les normes del mètode racional, cal reconèixer que la més aguda de les intel·ligències és perfectament compatible amb una crasa irracionalitat.

La racionalitat es predica de les nostres creences i opinions, d'una banda, i de les nostres decisions, accions i conducta, per un altre. Cridem racionalitat creencial a la qual es predica de creences i opinions, i racionalitat pràctica a la qual es predica de decisions, accions i conductes. [...]

Per resumir, proposem precisar el concepte de racionalitat creencial de la següent manera: Un humán determinat x creu racionalment que (on és una idea qualsevol) si i només si (1) x creu que n i (2) x està justificat a creure que n, és a dir, n és analític, o x pot comprovar directament que n, o n és una opinió científica vigent en el temps de x, o hi ha testimoniatges fiables que n, o n és deduïble a partir d'altres idees

i x està justificat a creure que

(aquesta clàusula converteix a aquesta definició en recursiva) i, a més, (3) x no és conscient que estigui en contradicció amb cap de les seves creences.

Racionalidad y acción humana, Alianza, Madrid 1978, p. 17-23.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{TextOriginal|es}}
+{{PendentRev}}{{RecursWiki
-¿Qué es, pues, la racionalidad?La racionalidad -en el significado en que aquí la entendemos- no es una facultad, sino un método. La aplicación del método racional presupone ciertas facultades. Pero ninguna facultad garantiza que se aplique el método racional. Y si bien sólo tiene sentido calificar de racional o irracional la conducta de seres inteligentes, según que utilicen o no su inteligencia conforme a las normas del método racional, es preciso reconocer que la más aguda de las inteligencias es perfectamente compatible con una crasa irracionalidad.
-La racionalidad se predica de nuestras creencias y opiniones, por un lado, y de nuestras decisiones, acciones y conducta, por otro. Llamemos racionalidad creencial a la que se predica de creencias y opiniones, y racionalidad práctica a la que se predica de decisiones, acciones y conductas. [...]
-Para resumir, proponemos precisar el concepto de racionalidad creencial del siguiente modo: Un humán determinado ''x'' cree racionalmente que (donde es una idea cualquiera) si y sólo si (1) ''x ''cree que n y (2) ''x ''está justificado en creer que n, es decir, n es analítico, o ''x ''puede comprobar directamente que n, o n es una opinión científica vigente en el tiempo de ''x'', o hay testimonios fiables de que n, o n es deducible a partir de otras ideas
-y ''x ''está justificado en creer que
-(esta cláusula convierte a esta definición en recursiva) y, además, (3) ''x'' no es consciente de que esté en contradicción con ninguna de sus creencias.
-{{TextOriginalSeparador|dev}}
-{{RecursWiki
 |Tipus=Extractes d'obres
 }}

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Mosterín. La racionalitat»

De Wikisofia

Revisió del 23:55, 24 maig 2017