Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: la imaginació transcendental»
De Wikisofia
(modificant original) |
|||
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
Línia 17: | Línia 8: | ||
La ''imaginació ''és la facultat de representar un objecte en la intuïció fins i tot'' quan aquest no es troba present. ''Ara bé, tenint en compte que tota intuïció nostra és sensible, la imaginació, a causa de la nostra condició subjectiva, sense la qual no podria subministrar als conceptes de l'enteniment la intuïció corresponent, pertany a la ''sensibilitat''. No obstant això, en la mesura en què la seva síntesi és una activitat de l'espontaneïtat [...], la imaginació és una facultat que determina ''a priori ''la sensibilitat; la síntesi de les intuïcions efectuada per aquesta facultat ha de ser una síntesi transcendental de la ''imaginació d'acord amb les categories''. Tal síntesi constitueix una acció de l'enteniment sobre la sensibilitat i la primera aplicació del mateix (fonament, alhora, de totes les altres) a objectes d'una intuïció possible per a nosaltres. [...] En la mesura en què la imaginació és espontaneïtat, també l'anomeno de vegades imaginació ''productiva'', amb la qual cosa la distingeixo de la reproductiva, la síntesi de la qual es troba subjecta exclusivament a lleis empíriques, a saber, les de l'associació, i que, per això, no aporta res a l'explicació de la possibilitat del coneixement ''a priori. ''Consegüentment, la imaginació reproductiva pertany a la psicologia, no a la filosofia transcendental. | La ''imaginació ''és la facultat de representar un objecte en la intuïció fins i tot'' quan aquest no es troba present. ''Ara bé, tenint en compte que tota intuïció nostra és sensible, la imaginació, a causa de la nostra condició subjectiva, sense la qual no podria subministrar als conceptes de l'enteniment la intuïció corresponent, pertany a la ''sensibilitat''. No obstant això, en la mesura en què la seva síntesi és una activitat de l'espontaneïtat [...], la imaginació és una facultat que determina ''a priori ''la sensibilitat; la síntesi de les intuïcions efectuada per aquesta facultat ha de ser una síntesi transcendental de la ''imaginació d'acord amb les categories''. Tal síntesi constitueix una acció de l'enteniment sobre la sensibilitat i la primera aplicació del mateix (fonament, alhora, de totes les altres) a objectes d'una intuïció possible per a nosaltres. [...] En la mesura en què la imaginació és espontaneïtat, també l'anomeno de vegades imaginació ''productiva'', amb la qual cosa la distingeixo de la reproductiva, la síntesi de la qual es troba subjecta exclusivament a lleis empíriques, a saber, les de l'associació, i que, per això, no aporta res a l'explicació de la possibilitat del coneixement ''a priori. ''Consegüentment, la imaginació reproductiva pertany a la psicologia, no a la filosofia transcendental. | ||
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Deduc. trasc., § 24,B 151-152 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 166-167).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Deduc. trasc., § 24,B 151-152 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 166-167).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 23:37, 24 maig 2017
La imaginació és la facultat de representar un objecte en la intuïció fins i tot quan aquest no es troba present. Ara bé, tenint en compte que tota intuïció nostra és sensible, la imaginació, a causa de la nostra condició subjectiva, sense la qual no podria subministrar als conceptes de l'enteniment la intuïció corresponent, pertany a la sensibilitat. No obstant això, en la mesura en què la seva síntesi és una activitat de l'espontaneïtat [...], la imaginació és una facultat que determina a priori la sensibilitat; la síntesi de les intuïcions efectuada per aquesta facultat ha de ser una síntesi transcendental de la imaginació d'acord amb les categories. Tal síntesi constitueix una acció de l'enteniment sobre la sensibilitat i la primera aplicació del mateix (fonament, alhora, de totes les altres) a objectes d'una intuïció possible per a nosaltres. [...] En la mesura en què la imaginació és espontaneïtat, també l'anomeno de vegades imaginació productiva, amb la qual cosa la distingeixo de la reproductiva, la síntesi de la qual es troba subjecta exclusivament a lleis empíriques, a saber, les de l'associació, i que, per això, no aporta res a l'explicació de la possibilitat del coneixement a priori. Consegüentment, la imaginació reproductiva pertany a la psicologia, no a la filosofia transcendental.
Crítica de la razón pura, Deduc. trasc., § 24,B 151-152 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 166-167). |
Original en castellà
La imaginación es la facultad de representar un objeto en la intuición incluso cuando éste no se halla presente. Ahora bien, teniendo en cuenta que toda intuición nuestra es sensible, la imaginación, debido a nuestra condición subjetiva, sin la cual no podría suministrar a los conceptos del entendimiento la intuición correspondiente, pertenece a la sensibilidad. No obstante, en la medida en que su síntesis es una actividad de la espontaneidad [...], la imaginación es una facultad que determina a priori la sensibilidad; la síntesis de las intuiciones efectuada por esa facultad tiene que ser una síntesis trascendental de la imaginación de acuerdo con las categorías. Tal síntesis constituye una acción del entendimiento sobre la sensibilidad y la primera aplicación del mismo (fundamento, a la vez, de todas las demás) a objetos de una intuición posible para nosotros. [...] En la medida en que la imaginación es espontaneidad, también la llamo a veces imaginación productiva, con lo cual la distingo de la reproductiva, cuya síntesis se halla sujeta exclusivamente a leyes empíricas, a saber, las de la asociación, y que, por ello, no aporta nada a la explicación de la posibilidad del conocimiento a priori. Consiguientemente, la imaginación reproductiva pertenece a la psicología, no a la filosofía trascendental.