Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: idealisme transcendental»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: idealisme transcendental|Idioma=Español}} |
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: idealisme transcendental|Idioma=Español}} | ||
En l'estètica transcendental hem demostrat suficientment que tot quant intuïm en l'espai o en el temps, això és, tots els objectes de l'experiència que ens és possible, no són una altra cosa que fenòmens, és a dir, simples representacions que, tal com són representades, com a éssers extensos o com a éssers de canvis, no posseeixen existència pròpia, independentment dels nostres pensaments. Aquesta doctrina és el que anomeno ''idealisme transcendental''. | En l'estètica transcendental hem demostrat suficientment que tot quant intuïm en l'espai o en el temps, això és, tots els objectes de l'experiència que ens és possible, no són una altra cosa que fenòmens, és a dir, simples representacions que, tal com són representades, com a éssers extensos o com a éssers de canvis, no posseeixen existència pròpia, independentment dels nostres pensaments. Aquesta doctrina és el que anomeno ''idealisme transcendental''. | ||
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'',Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 2, sec. 6, B 519 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 437).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'',Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 2, sec. 6, B 519 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 437).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 23:34, 24 maig 2017
En l'estètica transcendental hem demostrat suficientment que tot quant intuïm en l'espai o en el temps, això és, tots els objectes de l'experiència que ens és possible, no són una altra cosa que fenòmens, és a dir, simples representacions que, tal com són representades, com a éssers extensos o com a éssers de canvis, no posseeixen existència pròpia, independentment dels nostres pensaments. Aquesta doctrina és el que anomeno idealisme transcendental.
Crítica de la razón pura,Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 2, sec. 6, B 519 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 437). |
Original en castellà
En la estética trascendental hemos demostrado suficientemente que todo cuanto intuimos en el espacio o en el tiempo, esto es, todos los objetos de la experiencia que nos es posible, no son otra cosa que fenómenos, es decir, simples representaciones que, tal como son representadas, como seres extensos o como seres de cambios, no poseen existencia propia, independientemente de nuestros pensamientos. Esta doctrina es lo que llamo idealismo trascendental.