Diferència entre revisions de la pàgina «Kant el «jo penso»»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant el «jo penso»|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant el «jo penso»|Idioma=Español}} | ||
El ''Jo penso'' ha de poder acompanyar totes les meves representacions. En cas contrari, seria representat en mi alguna cosa que no podria ser pensat, la qual cosa equival a dir que la representació, o bé seria impossible o, almenys, no seria res per a mi. [...] La anomeno ''apercepció pura'' per distingir-la de l'empírica, o també ''apercepció originària'', ja que aquesta és una autoconsciència que, en donar lloc a la representació ''Jo penso'', [...] no pot estar acompanyada per cap altra representació. Igualment, anomeno a la unitat d'apercepció la unitat transcendental de la consciència, a fi d'assenyalar la possibilitat de conèixer ''a priori'' partint d'ella. | El ''Jo penso'' ha de poder acompanyar totes les meves representacions. En cas contrari, seria representat en mi alguna cosa que no podria ser pensat, la qual cosa equival a dir que la representació, o bé seria impossible o, almenys, no seria res per a mi. [...] La anomeno ''apercepció pura'' per distingir-la de l'empírica, o també ''apercepció originària'', ja que aquesta és una autoconsciència que, en donar lloc a la representació ''Jo penso'', [...] no pot estar acompanyada per cap altra representació. Igualment, anomeno a la unitat d'apercepció la unitat transcendental de la consciència, a fi d'assenyalar la possibilitat de conèixer ''a priori'' partint d'ella. | ||
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'',Analítica trasc., l.2, cap. 2, sección segunda, § 16, B 133 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 154).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'',Analítica trasc., l.2, cap. 2, sección segunda, § 16, B 133 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 154).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:30, 24 maig 2017
El Jo penso ha de poder acompanyar totes les meves representacions. En cas contrari, seria representat en mi alguna cosa que no podria ser pensat, la qual cosa equival a dir que la representació, o bé seria impossible o, almenys, no seria res per a mi. [...] La anomeno apercepció pura per distingir-la de l'empírica, o també apercepció originària, ja que aquesta és una autoconsciència que, en donar lloc a la representació Jo penso, [...] no pot estar acompanyada per cap altra representació. Igualment, anomeno a la unitat d'apercepció la unitat transcendental de la consciència, a fi d'assenyalar la possibilitat de conèixer a priori partint d'ella.
| Crítica de la razón pura,Analítica trasc., l.2, cap. 2, sección segunda, § 16, B 133 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 154). |
Original en castellà
El Yo pienso tiene que poderacompañar todas mis representaciones. De lo contrario, sería representado en mí algo que no podría ser pensado, lo que equivalea decir que la representación, o bien sería imposible o, al menos, no sería nada para mí. [...] La llamo apercepción pura para distinguirla de la empírica, o también apercepción originaria, ya que ésta es una autoconciencia que, al dar lugar a la representación Yo pienso, [...] no puede estar acompañada por ninguna otra representación. Igualmente, llamo a la unidad de apercepción la unidad trascendental de la conciencia, a fin de señalar la posibilidad de conocer a priori partiendo de ella.