|
|
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) |
Línia 1: |
Línia 1: |
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl, Edmund: l'actitud natural|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}} |
− | la «actitud natural»
| |
− | | |
− | La «realitat» la trobo -és el que vol dir ja la paraula- com estant aquí davant i la prenc tal com se'm dóna, també com estant aquí. Cap dubtar de dades del món natural, ni cap rebutjar-los, altera en res la ''tesi general de l'actitud natural''. «El» món està sempre aquí com a realitat [...] Conèixer-ho més completa, més segura, en tot respecte més perfectament del que pot fer-ho l'experiència ingènua, resoldre tots els problemes del coneixement científic que es presenten sobre el seu sòl, tal és la meta de les ''ciències de l'actitud natural''. [...]
| |
− | | |
− | ''Doncs bé, en lloc de romandre en aquesta actitud, anem a canviar-la radicalment''. [...] No es tracta d'una conversió de la tesi en l'antítesi, de l'oposició a la negació; tampoc d'una conversió en conjectura, sospita, en indecisió, en un dubte (en cap sentit de les paraules): res d'això pertany al regne del nostre lliure albir. ''És més aviat alguna cosa enterament peculiar. No abandonem la tesi que hem practicat, no fem canviar en res nostra convicció, ''[...]'' la posem, per dir-ho així, «fora de joc», la «desconnectem» la «col·loquem entre parèntesi». ''
| |
− | {{Ref|Ref=''Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica'', § 31 (FCE, México 1949, p. 69-71).|Títol=Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica|Cita=true}}
| |
− | {{InfoWiki}}
| |