Diferència entre revisions de la pàgina «Hume: l'experiència raonable»
De Wikisofia
(modificant original) |
|||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hume: l'experiència raonable|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hume: l'experiència raonable|Idioma=Español}} |
Per tant, un home savi adecua la seva creença a l'evidència. En les conclusions que es funden en una experiència infal·lible anticipa el succés amb el grau últim de seguretat i considera l'experiència passada com una'' prova'' concloent de l'existència futura de tal esdeveniment. En els altres casos, procedeix amb major cautela. [...] | Per tant, un home savi adecua la seva creença a l'evidència. En les conclusions que es funden en una experiència infal·lible anticipa el succés amb el grau últim de seguretat i considera l'experiència passada com una'' prova'' concloent de l'existència futura de tal esdeveniment. En els altres casos, procedeix amb major cautela. [...] | ||
Revisió de 23:25, 24 maig 2017
Per tant, un home savi adecua la seva creença a l'evidència. En les conclusions que es funden en una experiència infal·lible anticipa el succés amb el grau últim de seguretat i considera l'experiència passada com una prova concloent de l'existència futura de tal esdeveniment. En els altres casos, procedeix amb major cautela. [...]
I com l'evidència, derivada de testimonis i testimoniatges humans, es funda en l'experiència passada, així mateix varia amb l'experiència, i es considera com a prova o com a probabilitat, segons s'hagi trobat que la conjunció entre qualsevol classe de relació i qualsevol classe d'objecte sigui constant o variable.
| Investigación sobre el conocimiento humano, Sección X, parte I (Alianza, Madrid 1994, 8ª ed., p. 135-136). |
Original en castellà
Por tanto, un hombre sabio adecua su creencia a la evidencia. En las conclusiones que se fundan en una experiencia infalible anticipa el suceso con el grado último de seguridad y considera la experiencia pasada como una prueba concluyente de la existencia futura de tal acontecimiento. En los demás casos, procede con mayor cautela. [...]
Y como la evidencia, derivada de testigos y testimonios humanos, se funda en la experiencia pasada, asimismo varía con la experiencia, y se considera como prueba o como probabilidad, según se haya encontrado que la conjunción entre cualquier clase de relación y cualquier clase de objeto sea constante o variable.