Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Plató 11»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató 11|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató 11|Idioma=Español}} | ||
[...] és possible comprendre que, quan les velocitats relatives de les vuit òrbites, mesures pel cercle del mateix en progressió uniforme, es completen simultàniament i aconsegueixen el punt inicial, llavors el nombre perfecte de temps culmina l'any perfecte. D'aquesta manera i per aquests motius, van ser engendrats tots els cossos celestes que en les seves marxes a través del cel aconsegueixen un punt de tornada, perquè l'univers sigui el més semblant possible a l'ésser viu perfecte i intel·ligible en la imitació de la naturalesa eterna. | [...] és possible comprendre que, quan les velocitats relatives de les vuit òrbites, mesures pel cercle del mateix en progressió uniforme, es completen simultàniament i aconsegueixen el punt inicial, llavors el nombre perfecte de temps culmina l'any perfecte. D'aquesta manera i per aquests motius, van ser engendrats tots els cossos celestes que en les seves marxes a través del cel aconsegueixen un punt de tornada, perquè l'univers sigui el més semblant possible a l'ésser viu perfecte i intel·ligible en la imitació de la naturalesa eterna. | ||
{{Ref|Ref=Platón, Timeo, 39d. Traducción de Mª. Ángeles Durán y Francisco Lisi, de los Diálogos, Vol. VI, Ed. Gredos, Madrid 1992, p. 185.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Platón, Timeo, 39d. Traducción de Mª. Ángeles Durán y Francisco Lisi, de los Diálogos, Vol. VI, Ed. Gredos, Madrid 1992, p. 185.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:49, 24 maig 2017
[...] és possible comprendre que, quan les velocitats relatives de les vuit òrbites, mesures pel cercle del mateix en progressió uniforme, es completen simultàniament i aconsegueixen el punt inicial, llavors el nombre perfecte de temps culmina l'any perfecte. D'aquesta manera i per aquests motius, van ser engendrats tots els cossos celestes que en les seves marxes a través del cel aconsegueixen un punt de tornada, perquè l'univers sigui el més semblant possible a l'ésser viu perfecte i intel·ligible en la imitació de la naturalesa eterna.
| Platón, Timeo, 39d. Traducción de Mª. Ángeles Durán y Francisco Lisi, de los Diálogos, Vol. VI, Ed. Gredos, Madrid 1992, p. 185. |
Original en castellà
[...] es posible comprender que, cuando las velocidades relativas de las ocho órbitas, medidas por el círculo de lo mismo en progresión uniforme, se completan simultáneamente y alcanzan el punto inicial, entonces el número perfecto de tiempo culmina el año perfecto. De esta manera y por estos motivos, fueron engendrados todos los cuerpos celestes que en sus marchas a través del cielo alcanzan un punto de retorno, para que el universo sea lo más semejante posible al ser vivo perfecto e inteligible en la imitación de la naturaleza eterna.