Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Kant 31»

De Wikisofia

(adding es)
(modificant original)
 
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Kant 31|Idioma=Español}}
La razón humana es arquitectónica por naturaleza, es decir, considera todos los conocimientos como pertenecientes a un posible sistema y por ello permite tan sólo aquellos principios que al menos no impiden que el conocimiento que se persigue pueda insertarse en el sistema junto a los otros.
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Kant 31|Idioma=Español}}
 
  
 
La raó humana és arquitectònica per naturalesa, és a dir, considera tots els coneixements com a pertanyents a un possible sistema i per això permet tan sols aquells principis que almenys no impedeixen que el coneixement que es persegueix pugui inserir-se en el sistema al costat dels altres.
 
La raó humana és arquitectònica per naturalesa, és a dir, considera tots els coneixements com a pertanyents a un possible sistema i per això permet tan sols aquells principis que almenys no impedeixen que el coneixement que es persegueix pugui inserir-se en el sistema al costat dels altres.
 
{{Ref|Ref=I. Kant, ''Crítica de la razón pura'', Dialéc. trasc., La antinomia de la razón pura, sec.3, B 474 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 427).|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=I. Kant, ''Crítica de la razón pura'', Dialéc. trasc., La antinomia de la razón pura, sec.3, B 474 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 427).|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 22:44, 24 maig 2017

La raó humana és arquitectònica per naturalesa, és a dir, considera tots els coneixements com a pertanyents a un possible sistema i per això permet tan sols aquells principis que almenys no impedeixen que el coneixement que es persegueix pugui inserir-se en el sistema al costat dels altres.

I. Kant, Crítica de la razón pura, Dialéc. trasc., La antinomia de la razón pura, sec.3, B 474 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 427).

Original en castellà

La razón humana es arquitectónica por naturaleza, es decir, considera todos los conocimientos como pertenecientes a un posible sistema y por ello permite tan sólo aquellos principios que al menos no impiden que el conocimiento que se persigue pueda insertarse en el sistema junto a los otros.