Diferència entre revisions de la pàgina «Cita J. P. Vernant: el mite»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita J. P. Vernant: el mite|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita J. P. Vernant: el mite|Idioma=Español}} | ||
Sota aquesta contextura, el mite subsisteix molt proper del drama ritual del com és la il·lustració, i el model de la qual es trobarà a la festa real de creació del Nou Any, durant el mes de Nisán, en Babilònia. Al final d'un cicle temporal -un gran any-, el rei ha de reafirmar el seu poder de sobirania, posat en dubte durant aquesta rotació del temps en la qual el món torna de nou al seu punt de partida. La prova i la victòria reals, representades mímicament conforme al ritu mitjançant una lluita contra un drac, tenen el valor d'una recreació de l'ordre còsmic, estacional, social. [...] A través del ritu i del mite babilònics, s'expressa un pensament que no estableix encara entre l'home, el món i els déus, una clara distinció de nivell. El poder diví es concentra en la persona del rei. L'ordenament del món i la regulació del cicle estacional apareixen integrats en l'activitat real: són aspectes de la funció de sobirania. Naturalesa i societat estan confoses. | Sota aquesta contextura, el mite subsisteix molt proper del drama ritual del com és la il·lustració, i el model de la qual es trobarà a la festa real de creació del Nou Any, durant el mes de Nisán, en Babilònia. Al final d'un cicle temporal -un gran any-, el rei ha de reafirmar el seu poder de sobirania, posat en dubte durant aquesta rotació del temps en la qual el món torna de nou al seu punt de partida. La prova i la victòria reals, representades mímicament conforme al ritu mitjançant una lluita contra un drac, tenen el valor d'una recreació de l'ordre còsmic, estacional, social. [...] A través del ritu i del mite babilònics, s'expressa un pensament que no estableix encara entre l'home, el món i els déus, una clara distinció de nivell. El poder diví es concentra en la persona del rei. L'ordenament del món i la regulació del cicle estacional apareixen integrats en l'activitat real: són aspectes de la funció de sobirania. Naturalesa i societat estan confoses. | ||
{{Ref|Ref=J.P. Vernant, ''Mito y pensamiento en la Grecia Antigua'', Ariel, Barcelona 1973, p. 337-338.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=J.P. Vernant, ''Mito y pensamiento en la Grecia Antigua'', Ariel, Barcelona 1973, p. 337-338.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:42, 24 maig 2017
Sota aquesta contextura, el mite subsisteix molt proper del drama ritual del com és la il·lustració, i el model de la qual es trobarà a la festa real de creació del Nou Any, durant el mes de Nisán, en Babilònia. Al final d'un cicle temporal -un gran any-, el rei ha de reafirmar el seu poder de sobirania, posat en dubte durant aquesta rotació del temps en la qual el món torna de nou al seu punt de partida. La prova i la victòria reals, representades mímicament conforme al ritu mitjançant una lluita contra un drac, tenen el valor d'una recreació de l'ordre còsmic, estacional, social. [...] A través del ritu i del mite babilònics, s'expressa un pensament que no estableix encara entre l'home, el món i els déus, una clara distinció de nivell. El poder diví es concentra en la persona del rei. L'ordenament del món i la regulació del cicle estacional apareixen integrats en l'activitat real: són aspectes de la funció de sobirania. Naturalesa i societat estan confoses.
| J.P. Vernant, Mito y pensamiento en la Grecia Antigua, Ariel, Barcelona 1973, p. 337-338. |
Original en castellà
Bajo esta contextura, el mito subsiste muy próximo del drama ritual del cual es la ilustración, y cuyo modelo se encontrará en la fiesta real de creación del Nuevo Año, durante el mes de Nisán, en Babilonia. Al final de un ciclo temporal –un gran año–, el rey debe reafirmar su poder de soberanía, puesto en duda durante esta rotación del tiempo en la que el mundo vuelve de nuevo a su punto de partida. La prueba y la victoria reales, representadas mímicamente conforme al rito mediante una lucha contra un dragón, tienen el valor de una recreación del orden cósmico, estacional, social. [...] A través del rito y del mito babilónicos, se expresa un pensamiento que no establece todavía entre el hombre, el mundo y los dioses, una clara distinción de nivel. El poder divino se concentra en la persona del rey. El ordenamiento del mundo y la regulación del ciclo estacional aparecen integrados en la actividad real: son aspectos de la función de soberanía. Naturaleza y sociedad están confundidas.