Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Nidditch»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Nidditch|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Nidditch|Idioma=Español}} | ||
La lògica matemàtica és el resultat de la convergència de quatre línies de pensament. Aquestes línies són: (1) la lògica antiga, que va ser invenció d'Aristòtil ; (2) la idea d'un llenguatge complet i automàtic per al raonament; (3) els nous progressos en àlgebra i geometria esdevinguts després de 1925, i (4) la idea que hi ha parts de la matemàtica que són sistemes ''deductius'', això és, cadenes de raonaments que es conformen a les regles de la lògica (que són regles per virtut de les quals podem passar d'un enunciat I1 a un altre enunciat I2, sent I2 necessàriament veritable sempre que es consideri que I1 és veritable). | La lògica matemàtica és el resultat de la convergència de quatre línies de pensament. Aquestes línies són: (1) la lògica antiga, que va ser invenció d'Aristòtil ; (2) la idea d'un llenguatge complet i automàtic per al raonament; (3) els nous progressos en àlgebra i geometria esdevinguts després de 1925, i (4) la idea que hi ha parts de la matemàtica que són sistemes ''deductius'', això és, cadenes de raonaments que es conformen a les regles de la lògica (que són regles per virtut de les quals podem passar d'un enunciat I1 a un altre enunciat I2, sent I2 necessàriament veritable sempre que es consideri que I1 és veritable). | ||
{{Ref|Ref=P.H. Nidditch, ''El desarrollo de la lógica matemática'', Cátedra, Madrid 1987, p. 12.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=P.H. Nidditch, ''El desarrollo de la lógica matemática'', Cátedra, Madrid 1987, p. 12.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:29, 24 maig 2017
La lògica matemàtica és el resultat de la convergència de quatre línies de pensament. Aquestes línies són: (1) la lògica antiga, que va ser invenció d'Aristòtil ; (2) la idea d'un llenguatge complet i automàtic per al raonament; (3) els nous progressos en àlgebra i geometria esdevinguts després de 1925, i (4) la idea que hi ha parts de la matemàtica que són sistemes deductius, això és, cadenes de raonaments que es conformen a les regles de la lògica (que són regles per virtut de les quals podem passar d'un enunciat I1 a un altre enunciat I2, sent I2 necessàriament veritable sempre que es consideri que I1 és veritable).
| P.H. Nidditch, El desarrollo de la lógica matemática, Cátedra, Madrid 1987, p. 12. |
Original en castellà
La lógica matemática es el resultado de la convergencia de cuatro líneas de pensamiento. Estas líneas son: (1) la lógica antigua, que fue invención de Aristóteles ; (2) la idea de un lenguaje completo y automático para el razonamiento; (3) los nuevos progresos en álgebra y geometría acaecidos después de 1925, y (4) la idea de que hay partes de la matemática que son sistemas deductivos, esto es, cadenas de razonamientos que se conforman a las reglas de la lógica (que son reglas por virtud de las cuales podemos pasar de un enunciado E1 a otro enunciado E2, siendo E2 necesariamente verdadero siempre que se considere que E1 es verdadero).