Recurs:Cita d'Aristòtil sobre la prudència

De manera, doncs, que la ciència s'aconsegueix mitjançant la demostració, i les coses els principis de les quals poden ser d'una altra manera no tenen demostració (..) d'això es dedueix que la prudència no és ciència ni tampoc art. No és ciència perquè allò del que tracta pot succeir d'una altra manera, ni tampoc art perquè l'obrar i el fer tenen finalitats diferents. El que ens queda és, doncs, que la prudència és un hàbit veritable i pràctic que tracta els béns i els mals dels homes conforme a raó. [...] Per això a Pèricles i als seus semblants els jutgem prudents, perquè són persones que són capaces de considerar el que els convé a si mateixos i als altres.

Aristóteles, Ética a Nicómaco, 1140b.

---

Original en castellà

De manera, pues, que la ciencia se alcanza mediante la demostración, y las cosas cuyos principios pueden ser de otra manera no tienen demostración (..) de ello se deduce que la prudencia no es ciencia ni tampoco arte. No es ciencia porque aquello de lo que trata puede suceder de otra manera, ni tampoco arte porque el obrar y el hacer tienen fines diferentes. Lo que nos queda es, pues, que la prudencia es un hábito verdadero y práctico que trata los bienes y los males de los hombres conforme a razón. [...] Por eso a Pericles y a sus semejantes los juzgamos prudentes, porque son personas que son capaces de considerar lo que les conviene a sí mismos y a los demás.