Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Aristòtil 4»
De Wikisofia
(adding es) |
(modificant original) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil 4|Idioma=Español}} |
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil 4|Idioma=Español}} | ||
Efectivament, anomenem oposades a les coses de quatre maneres : primer, per ser correlatius un terme de cada parell respecte de l'altre; en segon lloc, per ser contraris; en tercer lloc, per ser uns privatius enfront d'uns altres que són positius; en últim lloc, per ser uns afirmatius enfront d'uns altres que són negatius. Resumint, dic que els correlatius que són oposats vénen expressats per locucions com a «doble» i «mitjà», mentre que com a exemples de contraris que són oposats prendrem «bo» i «dolent». Com a exemples de termes privatius i positius, podem esmentar «ceguesa» i «vista», i «està assegut» i «no està assegut» per al cas de termes afirmatius i negatius. | Efectivament, anomenem oposades a les coses de quatre maneres : primer, per ser correlatius un terme de cada parell respecte de l'altre; en segon lloc, per ser contraris; en tercer lloc, per ser uns privatius enfront d'uns altres que són positius; en últim lloc, per ser uns afirmatius enfront d'uns altres que són negatius. Resumint, dic que els correlatius que són oposats vénen expressats per locucions com a «doble» i «mitjà», mentre que com a exemples de contraris que són oposats prendrem «bo» i «dolent». Com a exemples de termes privatius i positius, podem esmentar «ceguesa» i «vista», i «està assegut» i «no està assegut» per al cas de termes afirmatius i negatius. | ||
{{Ref|Ref=Aristóteles, ''Categorías'', cap. 10, 11b (Obras, Aguilar, Madrid 1973, p. 247-248).|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Aristóteles, ''Categorías'', cap. 10, 11b (Obras, Aguilar, Madrid 1973, p. 247-248).|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 22:15, 24 maig 2017
Efectivament, anomenem oposades a les coses de quatre maneres : primer, per ser correlatius un terme de cada parell respecte de l'altre; en segon lloc, per ser contraris; en tercer lloc, per ser uns privatius enfront d'uns altres que són positius; en últim lloc, per ser uns afirmatius enfront d'uns altres que són negatius. Resumint, dic que els correlatius que són oposats vénen expressats per locucions com a «doble» i «mitjà», mentre que com a exemples de contraris que són oposats prendrem «bo» i «dolent». Com a exemples de termes privatius i positius, podem esmentar «ceguesa» i «vista», i «està assegut» i «no està assegut» per al cas de termes afirmatius i negatius.
Aristóteles, Categorías, cap. 10, 11b (Obras, Aguilar, Madrid 1973, p. 247-248). |
Original en castellà
Efectivamente, llamamos opuestas a las cosas de cuatro maneras : primero, por ser correlativos un término de cada par respecto del otro; en segundo lugar, por ser contrarios; en tercer lugar, por ser unos privativos frente a otros que son positivos; en último lugar, por ser unos afirmativos frente a otros que son negativos. Resumiendo, digo que los correlativos que son opuestos vienen expresados por locuciones como «doble» y «medio», mientras que como ejemplos de contrarios que son opuestos tomaremos «bueno» y «malo». Como ejemplos de términos privativos y positivos, podemos mencionar «ceguera» y «vista», y «está sentado» y «no está sentado» para el caso de términos afirmativos y negativos.