Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Aristòtil sobre Sòcrates»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Aristòtil sobre Sòcrates|Idioma=Español}} Sòcrates pensava, efectivament, que les virtuts eren raons...».) |
(modificant original) |
||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Aristòtil sobre Sòcrates|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Aristòtil sobre Sòcrates|Idioma=Español}} |
Sòcrates pensava, efectivament, que les virtuts eren raons (doncs totes consistien per a ell en coneixement); nosaltres pensem que van acompanyades de raó. [...] | Sòcrates pensava, efectivament, que les virtuts eren raons (doncs totes consistien per a ell en coneixement); nosaltres pensem que van acompanyades de raó. [...] | ||
Es podria preguntar com és possible que un home que jutgi rectament es porti amb incontinència. Alguns diuen que això és impossible si es té coneixement: seria absurd, pensava Sòcrates, que existint el coneixement, alguna altra cosa dominés i arrossegués d'aquí cap enllà com a un esclau. Sòcrates, en efecte, s'oposava a aquesta idea, sostenint que no hi ha incontinència, perquè ningú obra contra el millor a gratcient, sinó per ignorància. | Es podria preguntar com és possible que un home que jutgi rectament es porti amb incontinència. Alguns diuen que això és impossible si es té coneixement: seria absurd, pensava Sòcrates, que existint el coneixement, alguna altra cosa dominés i arrossegués d'aquí cap enllà com a un esclau. Sòcrates, en efecte, s'oposava a aquesta idea, sostenint que no hi ha incontinència, perquè ningú obra contra el millor a gratcient, sinó per ignorància. | ||
| − | {{Ref|Ref='' | + | {{Ref|Ref=''Ética a Nicómaco'', l, VI, 1144a, 1145b (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 101, 103).|Títol=Ética a Nicómaco|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:13, 24 maig 2017
Sòcrates pensava, efectivament, que les virtuts eren raons (doncs totes consistien per a ell en coneixement); nosaltres pensem que van acompanyades de raó. [...]
Es podria preguntar com és possible que un home que jutgi rectament es porti amb incontinència. Alguns diuen que això és impossible si es té coneixement: seria absurd, pensava Sòcrates, que existint el coneixement, alguna altra cosa dominés i arrossegués d'aquí cap enllà com a un esclau. Sòcrates, en efecte, s'oposava a aquesta idea, sostenint que no hi ha incontinència, perquè ningú obra contra el millor a gratcient, sinó per ignorància.
| Ética a Nicómaco, l, VI, 1144a, 1145b (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 101, 103). |
Original en castellà
Sócrates pensaba, efectivamente, que las virtudes eran razones (pues todas consistían para él en conocimiento); nosotros pensamos que van acompañadas de razón. [...]
Se podría preguntar cómo es posible que un hombre que juzgue rectamente se porte con incontinencia. Algunos dicen que esto es imposible si se tiene conocimiento: sería absurdo, pensaba Sócrates, que existiendo el conocimiento, alguna otra cosa dominara y arrastrara de acá para allá como a un esclavo. Sócrates, en efecto, se oponía a esta idea, sosteniendo que no hay incontinencia, porque nadie obra contra lo mejor a sabiendas, sino por ignorancia.