Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl: l'epokhé fenomenològica»
De Wikisofia
| Línia 9: | Línia 9: | ||
[...] aquesta [[Grec::ὲποχή]] ''fenomenològica'' o aquest ''posar entre parèntesis'' el món objectiu—, no ens deixa davant d'un no-res. Més aviat el que —i justament a través d'això— ens esdevé propi, o més clarament dit, el que a mi, el meditador, m'esdevé propi a través d'això, és la meva vida pura amb les meves vivències pures i totes les seves coses presumides pures, l'univers dels fenòmens en el sentit de la fenomenologia. L'[[Grec::ὲποχή]] és —així es pot dir també— el mètode radical i universal a través el qual jo em copso purament com a Jo, i amb la pròpia vida pura de consciència en la qual i per la qual tot el món objectiu és per a mi, i justament tal com és per a mi. | [...] aquesta [[Grec::ὲποχή]] ''fenomenològica'' o aquest ''posar entre parèntesis'' el món objectiu—, no ens deixa davant d'un no-res. Més aviat el que —i justament a través d'això— ens esdevé propi, o més clarament dit, el que a mi, el meditador, m'esdevé propi a través d'això, és la meva vida pura amb les meves vivències pures i totes les seves coses presumides pures, l'univers dels fenòmens en el sentit de la fenomenologia. L'[[Grec::ὲποχή]] és —així es pot dir també— el mètode radical i universal a través el qual jo em copso purament com a Jo, i amb la pròpia vida pura de consciència en la qual i per la qual tot el món objectiu és per a mi, i justament tal com és per a mi. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', Med. 1, § 8 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 49).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}} | + | {{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', Med. 1, § 8 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 49-50).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}} |
* Veure [[Recurs:Husserl: l'ego cogito com a subjectivitat transcendental.|text més ampli]] | * Veure [[Recurs:Husserl: l'ego cogito com a subjectivitat transcendental.|text més ampli]] | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 19:50, 21 març 2017
[...] aquesta ὲποχή fenomenològica o aquest posar entre parèntesis el món objectiu—, no ens deixa davant d'un no-res. Més aviat el que —i justament a través d'això— ens esdevé propi, o més clarament dit, el que a mi, el meditador, m'esdevé propi a través d'això, és la meva vida pura amb les meves vivències pures i totes les seves coses presumides pures, l'univers dels fenòmens en el sentit de la fenomenologia. L'ὲποχή és —així es pot dir també— el mètode radical i universal a través el qual jo em copso purament com a Jo, i amb la pròpia vida pura de consciència en la qual i per la qual tot el món objectiu és per a mi, i justament tal com és per a mi.
| Meditacions cartesianes, Med. 1, § 8 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 49-50). |
- Veure text més ampli