Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl, Edmund: la intersubjectivitat»

De Wikisofia

(adding es)
Línia 1: Línia 1:
−
{{TextOriginal|es}}
+
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl, Edmund: la intersubjectivitat}}
−
la intersubjetividad
 
  
−
El sentido de ser ''mundo objetivo ''se constituye sobre el trasfondo de mi ''mundo'' primordial en muchos grados. Como primer grado hay que destacar el grado de la constitución del'' otro ''o de ''los otros en general'', esto es, de los ''egos ''excluidos de mi concreto ser propio [...]. ''Lo extraño en sí primero ''(el primer ''no-yo''), por tanto, ''es el otro yo. ''Y esto posibilita la constitución de un nuevo ámbito infinito de lo extraño, de una naturaleza objetiva y de un mundo objetivo en general, al que pertenecen todos los otros y yo mismo. Está implícito en la esencia de esta constitución, que se eleva a partir de los ''puros'' otros [...], el hecho de que los ''otros ''para mí no permanecen aislados, sino que, por el contrario, constituyen [...] una comunidad de yoes, que me incluye a mí mismo, como una comunidad de yoes que existen los unos con y para los otros, y ''en última instancia una comunidad de las mónadas'', en cuando comunidad que [...] constituyen ''el mundo uno idéntico''.
+
La intersubjectivitat
−
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
−
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl, Edmund: la intersubjectivitat|Idioma=Español}}
 
−
la intersubjectivitat
 
  
−
El sentit de ser ''món objectiu ''es constitueix sobre el rerefons del meu ''món'' primordial en molts graus. Com a primer grau cal destacar el grau de la constitució del'' altre ''o de ''els altres en general'', això és, dels ''egos ''exclosos del meu concret ser propi [...]. ''El cas estrany en si primer ''(el primer ''no-jo''), per tant, ''és l'altre jo. ''I això possibilita la constitució d'un nou àmbit infinit del cas estrany, d'una naturalesa objectiva i d'un món objectiu en general, al que pertanyen tots els altres i jo mateix. Està implícit en l'essència d'aquesta constitució, que s'eleva a partir dels ''puros'' altres [...], el fet que els ''altres ''per a mi no romanen aïllats, sinó que, per contra, constitueixen [...] una comunitat de jos, que m'inclou a mi mateix, com una comunitat de jos que existeixen els uns amb i per als altres, i ''en última instància una comunitat de les mònades'', en quan comunitat que [...] constitueixen ''el món un d'idèntic''.
+
§49. ''Esbós del curs de l'explicació intencional de l'experiència d'altri''
−
{{Ref|Ref=''Meditaciones cartesianas'', V, § 49 (Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p. 172).|Títol=Meditaciones cartesianas|Cita=true}}
+
El sentit d'ésser ''món objectiu'' es constitueix en diversos nivells sobre el substrat del meu ''món'' primordial. Com a primer nivell, s'ha de destacar el nivell de constitució de l'''altre'' o d' ''altres en general'', això és, dels egos exclosos del meu ésser propi concret (de mi com a ego ''primordial''). A l'una amb això, i per cert motivada per això, té lloc una ''superposició general dels nivells de sentit sobre el ateu món primordial'', per mitjà de la qual aquest esdevé apareixement d'un món ''objectiu'' determinat com a únic i el mateix món per a tothom, jo mateix inclòs. Així, doncs, l'''aliè en si primer'' (el primer ''No-Jo'') és l'altre Jo. I això fa constitutivament possible un nou domini infinit de una natura objectiva i un món objectiu en general, al qual pertanyen tots els altres i jo mateix. L'essència d'aquesta constitució ascendent a partir dels ''purs'' altres (que no tenen encara cap sentit mundà) implica que els per a mi ''altres'' no resten isolats, sinó que més aviat es constitueix (naturalment, en l'esfera del meu ésser propi) una comunitat de Jos que m'inclou a mi mateix com a comunitat de Jos que són els uns amb els altres i per als altres, ''en últim terme una comunitat de mònades'' i, per cert, com una comunitat de tal mena que (en la seva intencionalitat mancomunada-constituent) constitueix ''un i el mateix món''. En aquest món apareixen de nou tots els Jos, però en apercepció objectivadora amb el sentit ''homes'', o homes psicofísics, com a objectes del món.
 +
 
 +
{{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', Med. 5, § 49 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 119).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 22:41, 20 març 2017

La intersubjectivitat

§49. Esbós del curs de l'explicació intencional de l'experiència d'altri El sentit d'ésser món objectiu es constitueix en diversos nivells sobre el substrat del meu món primordial. Com a primer nivell, s'ha de destacar el nivell de constitució de laltre o d' altres en general, això és, dels egos exclosos del meu ésser propi concret (de mi com a ego primordial). A l'una amb això, i per cert motivada per això, té lloc una superposició general dels nivells de sentit sobre el ateu món primordial, per mitjà de la qual aquest esdevé apareixement d'un món objectiu determinat com a únic i el mateix món per a tothom, jo mateix inclòs. Així, doncs, laliè en si primer (el primer No-Jo) és l'altre Jo. I això fa constitutivament possible un nou domini infinit de una natura objectiva i un món objectiu en general, al qual pertanyen tots els altres i jo mateix. L'essència d'aquesta constitució ascendent a partir dels purs altres (que no tenen encara cap sentit mundà) implica que els per a mi altres no resten isolats, sinó que més aviat es constitueix (naturalment, en l'esfera del meu ésser propi) una comunitat de Jos que m'inclou a mi mateix com a comunitat de Jos que són els uns amb els altres i per als altres, en últim terme una comunitat de mònades i, per cert, com una comunitat de tal mena que (en la seva intencionalitat mancomunada-constituent) constitueix un i el mateix món. En aquest món apareixen de nou tots els Jos, però en apercepció objectivadora amb el sentit homes, o homes psicofísics, com a objectes del món.


Meditacions cartesianes, Med. 5, § 49 (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 119).

Obtingut de «https://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Recurs:Husserl,_Edmund:_la_intersubjectivitat&oldid=27724»