Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl: la consciència és consciència de»
De Wikisofia
(adding es) |
|||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
{{TextOriginalSeparador|dev}} | {{TextOriginalSeparador|dev}} | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl: la consciència és consciència de|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl: la consciència és consciència de|Idioma=Español}} | ||
| − | La intencionalitat és el que caracteritza la ''consciència ''en el seu ple sentit [...] Entenem per intencionalitat la peculiaritat de les vivències de «ser consciència '' | + | La intencionalitat és el que caracteritza la ''consciència ''en el seu ple sentit [...] Entenem per intencionalitat la peculiaritat de les vivències de «ser consciència ''d' ''alguna cosa». Primer de tot se'ns va mostrar aquesta meravellosa peculiaritat, a la qual retrotreuen tots els enigmes de la teoria de la raó i de la metafísica, al '' cogito '' explícit: una percepció és percepció d'alguna cosa, diguem d'una cosa; 01:00 jutjar és un jutjar d'una relació objectiva; una valoració, d'una relació de valor; un desig, d'un objecte desitjat, etc. El obrar es refereix a l'obra, el fer al fet, el estimar allò estimat, el alegrar al que regocijante, etc. En tot '' cogito '' actual, un «mirada» que irradia del jo pur es dirigeix a l'«objecte» que és el respectiu correlat de la consciència, a la cosa, la relació objectiva, etc., i porta a terme una molt diversa consciència '' d' '' ell. |
{{Ref|Ref=''Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica'', § 84 (FCE, México-Buenos Aires 1949, p. 198-199).|Títol=Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica'', § 84 (FCE, México-Buenos Aires 1949, p. 198-199).|Títol=Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 20:49, 20 març 2017
Text original editat en castellà.
La intencionalidad es lo que caracteriza la conciencia en su pleno sentido [...] Entendemos por intencionalidad la peculiaridad de las vivencias de «ser conciencia de algo». Ante todo nos salió al encuentro esta maravillosa peculiaridad, a la que retrotraen todos los enigmas de la teoría de la razón y de la metafísica, en el cogito explícito: una percepción es percepción de algo, digamos de una cosa; un juzgar es un juzgar de una relación objetiva; una valoración, de una relación de valor; un deseo, de un objeto deseado, etc. El obrar se refiere a la obra, el hacer a lo hecho, el amar a lo amado, el regocijarse a lo regocijante, etc. En todo cogito actual, una «mirada» que irradia del yo puro se dirige al «objeto» que es el respectivo correlato de la conciencia, a la cosa, la relación objetiva, etc., y lleva a cabo una muy diversa conciencia de él.
Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).
La intencionalitat és el que caracteritza la consciència en el seu ple sentit [...] Entenem per intencionalitat la peculiaritat de les vivències de «ser consciència d' alguna cosa». Primer de tot se'ns va mostrar aquesta meravellosa peculiaritat, a la qual retrotreuen tots els enigmes de la teoria de la raó i de la metafísica, al cogito explícit: una percepció és percepció d'alguna cosa, diguem d'una cosa; 01:00 jutjar és un jutjar d'una relació objectiva; una valoració, d'una relació de valor; un desig, d'un objecte desitjat, etc. El obrar es refereix a l'obra, el fer al fet, el estimar allò estimat, el alegrar al que regocijante, etc. En tot cogito actual, un «mirada» que irradia del jo pur es dirigeix a l'«objecte» que és el respectiu correlat de la consciència, a la cosa, la relació objectiva, etc., i porta a terme una molt diversa consciència d' ell.
| Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica, § 84 (FCE, México-Buenos Aires 1949, p. 198-199). |
Original en castellà
La intencionalidad es lo que caracteriza la conciencia en su pleno sentido [...] Entendemos por intencionalidad la peculiaridad de las vivencias de «ser conciencia de algo». Ante todo nos salió al encuentro esta maravillosa peculiaridad, a la que retrotraen todos los enigmas de la teoría de la razón y de la metafísica, en el cogito explícito: una percepción es percepción de algo, digamos de una cosa; un juzgar es un juzgar de una relación objetiva; una valoración, de una relación de valor; un deseo, de un objeto deseado, etc. El obrar se refiere a la obra, el hacer a lo hecho, el amar a lo amado, el regocijarse a lo regocijante, etc. En todo cogito actual, una «mirada» que irradia del yo puro se dirige al «objeto» que es el respectivo correlato de la conciencia, a la cosa, la relación objetiva, etc., y lleva a cabo una muy diversa conciencia de él.