Diferència entre revisions de la pàgina «Esperanza Guisán»
De Wikisofia
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Esperanza | + | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Esperanza Guisán|Idioma=Español}} |
El mínim natural en ètica ve determinat per aquelles condicions mínimes requerides per al desenvolupament del que normalment considerem com una personalitat humana ''rica''. [...] Sembla «natural» que els humans busquem, entre altres coses, el coneixement i l'amor, la «veritat» més o menys provisional, la coherència interna, la lògica inherent als esdeveniments i als discursos, d'una banda, i, per una altra, la comunicació afectiva, l'intercanvi sentimental i la cura mútua. | El mínim natural en ètica ve determinat per aquelles condicions mínimes requerides per al desenvolupament del que normalment considerem com una personalitat humana ''rica''. [...] Sembla «natural» que els humans busquem, entre altres coses, el coneixement i l'amor, la «veritat» més o menys provisional, la coherència interna, la lògica inherent als esdeveniments i als discursos, d'una banda, i, per una altra, la comunicació afectiva, l'intercanvi sentimental i la cura mútua. |
Revisió del 12:35, 29 set 2016
El mínim natural en ètica ve determinat per aquelles condicions mínimes requerides per al desenvolupament del que normalment considerem com una personalitat humana rica. [...] Sembla «natural» que els humans busquem, entre altres coses, el coneixement i l'amor, la «veritat» més o menys provisional, la coherència interna, la lògica inherent als esdeveniments i als discursos, d'una banda, i, per una altra, la comunicació afectiva, l'intercanvi sentimental i la cura mútua.
Pretendre, com fa el prescriptivisme ètic, eludir tota al·lusió a fonaments empírics o naturals de l'ètica sembla una precaució excessiva contra, la possible invasió de cossos estranys i antagònics a la nostra llibertat individual.
E. Guisán, De la justicia a la felicidad. Apuntes para una «reformulación de la ética neoutilitarista» (1989), en «Anthropos», 96 (1989) 33. |