Diferència entre revisions de la pàgina «Francis Bacon: la nova inducció»
De Wikisofia
(adding es) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| + | {{TextOriginal|es}} | ||
| + | Al establecer los axiomas por medio de la inducción hay que buscar una forma de ''inducción'' distinta de la actualmente en uso [...]. La inducción que procede por enumeración simple es algo pueril, concluye de forma precaria, se expone al peligro de una instancia contradictoria y se pronuncia generalmente a partir de un número de particulares más restringido de lo conveniente e incluso según aquellos que están al alcance de la mano. Sin embargo, la inducción útil al descubrimiento y demostración de las ciencias y de las artes debe separar la naturaleza por medio de los debidos rechazos y exclusiones y finalmente concluir afirmativamente, tras tantas negaciones como sean precisas. | ||
| + | {{TextOriginalSeparador|dev}} | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Francis Bacon: la nova inducció|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Francis Bacon: la nova inducció|Idioma=Español}} | ||
En establir els axiomes per mitjà de la inducció cal buscar una forma de ''inducció'' diferent de l'actualment en ús [...]. La inducció que procedeix per enumeració simple és alguna cosa pueril, conclou de forma precària, s'exposa al perill d'una instància contradictòria i es pronuncia generalment a partir d'un nombre de particulars més restringit del convenient i fins i tot segons aquells que estan a l'abast de la mà. No obstant això, la inducció útil al descobriment i demostració de les ciències i de les arts ha de separar la naturalesa per mitjà dels deguts rebutjos i exclusions i finalment concloure afirmativament, després de tantes negacions com siguin precises. | En establir els axiomes per mitjà de la inducció cal buscar una forma de ''inducció'' diferent de l'actualment en ús [...]. La inducció que procedeix per enumeració simple és alguna cosa pueril, conclou de forma precària, s'exposa al perill d'una instància contradictòria i es pronuncia generalment a partir d'un nombre de particulars més restringit del convenient i fins i tot segons aquells que estan a l'abast de la mà. No obstant això, la inducció útil al descobriment i demostració de les ciències i de les arts ha de separar la naturalesa per mitjà dels deguts rebutjos i exclusions i finalment concloure afirmativament, després de tantes negacions com siguin precises. | ||
{{Ref|Ref=''La gran restauración. Aforismos sobre la interpretación de la naturaleza y el reino humano'', CV (Alianza, Madrid 1985, p. 160).|Títol=La gran restauración. Aforismos sobre la interpretación de la naturaleza y el reino humano|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''La gran restauración. Aforismos sobre la interpretación de la naturaleza y el reino humano'', CV (Alianza, Madrid 1985, p. 160).|Títol=La gran restauración. Aforismos sobre la interpretación de la naturaleza y el reino humano|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 09:22, 17 set 2016
Text original editat en castellà.
Al establecer los axiomas por medio de la inducción hay que buscar una forma de inducción distinta de la actualmente en uso [...]. La inducción que procede por enumeración simple es algo pueril, concluye de forma precaria, se expone al peligro de una instancia contradictoria y se pronuncia generalmente a partir de un número de particulares más restringido de lo conveniente e incluso según aquellos que están al alcance de la mano. Sin embargo, la inducción útil al descubrimiento y demostración de las ciencias y de las artes debe separar la naturaleza por medio de los debidos rechazos y exclusiones y finalmente concluir afirmativamente, tras tantas negaciones como sean precisas.
Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).
En establir els axiomes per mitjà de la inducció cal buscar una forma de inducció diferent de l'actualment en ús [...]. La inducció que procedeix per enumeració simple és alguna cosa pueril, conclou de forma precària, s'exposa al perill d'una instància contradictòria i es pronuncia generalment a partir d'un nombre de particulars més restringit del convenient i fins i tot segons aquells que estan a l'abast de la mà. No obstant això, la inducció útil al descobriment i demostració de les ciències i de les arts ha de separar la naturalesa per mitjà dels deguts rebutjos i exclusions i finalment concloure afirmativament, després de tantes negacions com siguin precises.
| La gran restauración. Aforismos sobre la interpretación de la naturaleza y el reino humano, CV (Alianza, Madrid 1985, p. 160). |
Original en castellà
Al establecer los axiomas por medio de la inducción hay que buscar una forma de inducción distinta de la actualmente en uso [...]. La inducción que procede por enumeración simple es algo pueril, concluye de forma precaria, se expone al peligro de una instancia contradictoria y se pronuncia generalmente a partir de un número de particulares más restringido de lo conveniente e incluso según aquellos que están al alcance de la mano. Sin embargo, la inducción útil al descubrimiento y demostración de las ciencias y de las artes debe separar la naturaleza por medio de los debidos rechazos y exclusiones y finalmente concluir afirmativamente, tras tantas negaciones como sean precisas.