Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl, Edmund: finalitat de la fenomenologia»
De Wikisofia
(adding es) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| + | {{TextOriginal|es}} | ||
| + | La fenomenología tiene que llegar por sí misma a los sistemas de conceptos que determinan el sentido fundamental de todos los ámbitos científicos. Estos son los conceptos que predelinean todas las demarcaciones formales de las idea-forma de un posible universo del ser en general y, por tanto, también la de un posible mundo en general. De acuerdo con esto, ellos tienen que ser los auténticos conceptos fundamentales de todas las ciencias. [...] Así, pues, las investigaciones relativas a la constitución trascendental de un mundo, que hemos esbozado someramente más arriba, no son nada más que el ''comienzo de una aclaración radical del sentido y del origen'' (o bien, el sentido a partir del origen) ''de los conceptos «mundo», «naturaleza», «espacio», tiempo», «esencial animal», «psique», «cuerpo orgánico», «comunidad social», «cultura», etc. ''Es claro que la efectiva realización de las investigaciones indicadas tendría que conducir a todos los conceptos que, sin ser elucidados, cumplen las funciones de conceptos fundamentales de las ciencias positivas, pero que en la fenomenología surgen con una claridad y distinción universales, que ya no dan lugar a ninguna cuestión concebible. | ||
| + | {{TextOriginalSeparador|dev}} | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl, Edmund: finalitat de la fenomenologia|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl, Edmund: finalitat de la fenomenologia|Idioma=Español}} | ||
La fenomenologia ha d'arribar per si mateixa als sistemes de conceptes que determinen el sentit fonamental de tots els àmbits científics. Aquests són els conceptes que predelinean totes les demarcacions formals de les idea-forma d'un possible univers del ser en general i, per tant, també la d'un possible món en general. D'acord amb això, ells han de ser els autèntics conceptes fonamentals de totes les ciències. [...] Així, doncs, les investigacions relatives a la constitució transcendental d'un món, que hem esbossat succintament més amunt, no són res més que el ''començament d'un aclariment radical del sentit i de l'origen'' (o bé, el sentit a partir de l'origen) ''dels conceptes «món», «naturalesa», «espai», temps», «essencial animal», «psique», «cos orgànic», «comunitat social», «cultura», etc. ''És clar que l'efectiva realització de les investigacions indicades hauria de conduir a tots els conceptes que, sense ser elucidats, compleixen les funcions de conceptes fonamentals de les ciències positives, però que en la fenomenologia sorgeixen amb una claredat i distinció universals, que ja no donen lloc a cap qüestió concebible. | La fenomenologia ha d'arribar per si mateixa als sistemes de conceptes que determinen el sentit fonamental de tots els àmbits científics. Aquests són els conceptes que predelinean totes les demarcacions formals de les idea-forma d'un possible univers del ser en general i, per tant, també la d'un possible món en general. D'acord amb això, ells han de ser els autèntics conceptes fonamentals de totes les ciències. [...] Així, doncs, les investigacions relatives a la constitució transcendental d'un món, que hem esbossat succintament més amunt, no són res més que el ''començament d'un aclariment radical del sentit i de l'origen'' (o bé, el sentit a partir de l'origen) ''dels conceptes «món», «naturalesa», «espai», temps», «essencial animal», «psique», «cos orgànic», «comunitat social», «cultura», etc. ''És clar que l'efectiva realització de les investigacions indicades hauria de conduir a tots els conceptes que, sense ser elucidats, compleixen les funcions de conceptes fonamentals de les ciències positives, però que en la fenomenologia sorgeixen amb una claredat i distinció universals, que ja no donen lloc a cap qüestió concebible. | ||
{{Ref|Ref=''Meditaciones cartesianas'', V, § 64 Epílogo (Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p. 230-231).|Títol=Meditaciones cartesianas|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Meditaciones cartesianas'', V, § 64 Epílogo (Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p. 230-231).|Títol=Meditaciones cartesianas|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:40, 14 set 2016
Text original editat en castellà.
La fenomenología tiene que llegar por sí misma a los sistemas de conceptos que determinan el sentido fundamental de todos los ámbitos científicos. Estos son los conceptos que predelinean todas las demarcaciones formales de las idea-forma de un posible universo del ser en general y, por tanto, también la de un posible mundo en general. De acuerdo con esto, ellos tienen que ser los auténticos conceptos fundamentales de todas las ciencias. [...] Así, pues, las investigaciones relativas a la constitución trascendental de un mundo, que hemos esbozado someramente más arriba, no son nada más que el comienzo de una aclaración radical del sentido y del origen (o bien, el sentido a partir del origen) de los conceptos «mundo», «naturaleza», «espacio», tiempo», «esencial animal», «psique», «cuerpo orgánico», «comunidad social», «cultura», etc. Es claro que la efectiva realización de las investigaciones indicadas tendría que conducir a todos los conceptos que, sin ser elucidados, cumplen las funciones de conceptos fundamentales de las ciencias positivas, pero que en la fenomenología surgen con una claridad y distinción universales, que ya no dan lugar a ninguna cuestión concebible.
Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).
La fenomenologia ha d'arribar per si mateixa als sistemes de conceptes que determinen el sentit fonamental de tots els àmbits científics. Aquests són els conceptes que predelinean totes les demarcacions formals de les idea-forma d'un possible univers del ser en general i, per tant, també la d'un possible món en general. D'acord amb això, ells han de ser els autèntics conceptes fonamentals de totes les ciències. [...] Així, doncs, les investigacions relatives a la constitució transcendental d'un món, que hem esbossat succintament més amunt, no són res més que el començament d'un aclariment radical del sentit i de l'origen (o bé, el sentit a partir de l'origen) dels conceptes «món», «naturalesa», «espai», temps», «essencial animal», «psique», «cos orgànic», «comunitat social», «cultura», etc. És clar que l'efectiva realització de les investigacions indicades hauria de conduir a tots els conceptes que, sense ser elucidats, compleixen les funcions de conceptes fonamentals de les ciències positives, però que en la fenomenologia sorgeixen amb una claredat i distinció universals, que ja no donen lloc a cap qüestió concebible.
| Meditaciones cartesianas, V, § 64 Epílogo (Ediciones Paulinas, Madrid 1979, p. 230-231). |