Diferència entre revisions de la pàgina «Plató: l'admiració»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}}{{RecursBase | }}{{RecursBase | ||
|Nom=Plató: l'admiració | |Nom=Plató: l'admiració | ||
| Línia 14: | Línia 8: | ||
En la mitologia grega, Iris -filla de Taumant i Electra-, té encomanada la missió de les ordres, els missatges i els consells dels déus. Per aquest motiu Plató relacioni la seva etimologia amb ''eírein,'' sinònim de ''légein'' (parlar). {{Ref|Ref=Cf. ''Crátilo'' 398d y 408b.}} Iris seria, doncs, la personificació de l'activitat dialèctica i de la filosofia i el seu origen seria la sorpresa («Taumant», relacionat etimològicament amb ''thâuma'' «sorpresa). | En la mitologia grega, Iris -filla de Taumant i Electra-, té encomanada la missió de les ordres, els missatges i els consells dels déus. Per aquest motiu Plató relacioni la seva etimologia amb ''eírein,'' sinònim de ''légein'' (parlar). {{Ref|Ref=Cf. ''Crátilo'' 398d y 408b.}} Iris seria, doncs, la personificació de l'activitat dialèctica i de la filosofia i el seu origen seria la sorpresa («Taumant», relacionat etimològicament amb ''thâuma'' «sorpresa). | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 14:22, 5 set 2015
Benvolgut amic, sembla que Teodoro no s'ha equivocat en jutjar la teva condició natural, doncs experiementar això que anomenem l'admiració és molt característic del filòsof. Aquest i no un altre és, efectivament, l'origen de la filosofia. El que va dir que Iris era filla de Taumant sembla que no va traçar erròniament la seva genealogia.
| Teeteto, 155d. (Gredos, Madrid 1988, p.202). |
En la mitologia grega, Iris -filla de Taumant i Electra-, té encomanada la missió de les ordres, els missatges i els consells dels déus. Per aquest motiu Plató relacioni la seva etimologia amb eírein, sinònim de légein (parlar).
| Cf. Crátilo 398d y 408b. |
Iris seria, doncs, la personificació de l'activitat dialèctica i de la filosofia i el seu origen seria la sorpresa («Taumant», relacionat etimològicament amb thâuma «sorpresa).
Original en castellà
Querido amigo, parece que Teodoro no se ha equivocado al juzgar tu condición natural, pues experiementar esto que llamamos la admiración es muy característico del filósofo. Este y no otro es, efectivamente, el origen de la filosofía. El que dijo que Iris era hija de Taumante parece que no trazó erróneamente su genealogía.
- [En la mitología griega, Iris –hija de Taumante y Electra–, tiene encomendada la misión de las órdenes, los mensajes y los consejos de los dioses. De ahí que Platón relacione su etimología con eírein, sinónimo de légein (hablar) (Cf. Crátilo 398d y 408b.). Iris sería, pues, la personificación de la actividad dialéctica y de la filosofía y su origen sería el asombro («Taumante», relacionado etimológicamente con thâuma «asombro).]
Text traduït al català.
Benvolgut amic, sembla que Teodor no s'ha equivocat en jutjar la teva condició natural, doncs experiementar això que anomenem l'admiració és molt característic del filòsof. Aquest i no un altre és, efectivament, l'origen de la filosofia. El que va dir que Iris era filla de Taumant sembla que no va traçar erròniament la seva genealogia.
| Teeteto, 155d. (Gredos, Madrid 1988, p.202). |
- [En la mitologia grega, Iris –filla de Taumant i Electra–, té encomanada la missió de les ordres, els missatges i els consells dels déus. Per aquest motiu Plató relaciona la seva etimologia amb eírein, sinònim de légein (parlar) (Cf. Cràtil 398d y 408b.). Iris seria, doncs, la personificació de l'activitat dialèctica i de la filosofia i el seu origen seria la sorpresa («Taumant», relacionat etimològicament amb thâuma «sorpresa).]
S'ha detectat un bucle de plantilla: Plantilla:InfoWiki