Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Exemple d'ambigüitat lògica»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Exemple }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Exemple d'ambigüitat lògica...».)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki
 
{{RecursWiki
 
|Tipus=Exemple
 
|Tipus=Exemple
}}
 
{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}
 
{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Embed=
 
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
Línia 26: Línia 18:
  
 
En (2) la interpretació és ''de dicto'', i el seu significat és que Anna suposa ambdues coses.
 
En (2) la interpretació és ''de dicto'', i el seu significat és que Anna suposa ambdues coses.
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 13:46, 5 set 2015

L'ambigüitat lògica prové de les diverses maneres de simbolitzar (pròpiament amb ajuda de la lògica modal) aquestes frases semànticament ambigües (sobretot pel problema de l'abast dels operadors lògics: quantificadors i operadors modals). Així, la frase citada pot interpretar-se també de dues maneres:

  • «Hi ha un i només un x que envia flors a Anna cada 23 d'abril i Anna creu que x és el seu company d'escola»; o bé:
  • «Ana creu que hi ha un i només un x que li envia flors cada 23 d'abril i que aquest x és el seu company d'escola».


En (1) la interpretació és de re, i el significat de la frases és que Anna sap qui li envia flors i d'ell suposa que el seu company d'escola.

En (2) la interpretació és de dicto, i el seu significat és que Anna suposa ambdues coses.