Diferència entre revisions de la pàgina «Descartes: l'evidència»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "se la havia" a "se l'havia") |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
Línia 17: | Línia 8: | ||
El primer [principi] consistia en no admetre cosa alguna com a veritable si no se l'havia conegut evidentment com a tal. És a dir, amb tot cuidat havia d'evitar la precipitació i la prevenció, admetent exclusivament en els meus judicis allò que es presentés tan clara i distintament al meu esperit que no tingués motiu algun per al dubte. | El primer [principi] consistia en no admetre cosa alguna com a veritable si no se l'havia conegut evidentment com a tal. És a dir, amb tot cuidat havia d'evitar la precipitació i la prevenció, admetent exclusivament en els meus judicis allò que es presentés tan clara i distintament al meu esperit que no tingués motiu algun per al dubte. | ||
{{Ref|Ref=''Discurs del mètode'', Segona part (Alfaguara, Madrid 1981, p. 15).|Títol=Discurs del mètode|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Discurs del mètode'', Segona part (Alfaguara, Madrid 1981, p. 15).|Títol=Discurs del mètode|Cita=true}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 13:43, 5 set 2015
El primer [principi] consistia en no admetre cosa alguna com a veritable si no se l'havia conegut evidentment com a tal. És a dir, amb tot cuidat havia d'evitar la precipitació i la prevenció, admetent exclusivament en els meus judicis allò que es presentés tan clara i distintament al meu esperit que no tingués motiu algun per al dubte.
Discurs del mètode, Segona part (Alfaguara, Madrid 1981, p. 15). |
Original en castellà
El primero [principio] consistía en no admitir cosa alguna como verdadera si no se la había conocido evidentemente como tal. Es decir, con todo cuidado debía evitar la precipitación y la prevención, admitiendo exclusivamente en mis juicios aquello que se presentara tan clara y distintamente a mi espíritu que no tuviera motivo alguno para la duda.