Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Berkeley: ser és ser percebut»

De Wikisofia

Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki
 
{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
}}
 
{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}
 
{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Service=
 
|Embed=
 
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
Línia 19: Línia 10:
 
Per convèncer-se d'això prou que el lector reflexioni i tracti de distingir en el seu propi pensament l'ésser d'una cosa sensible de la percepció d'ella.
 
Per convèncer-se d'això prou que el lector reflexioni i tracti de distingir en el seu propi pensament l'ésser d'una cosa sensible de la percepció d'ella.
 
{{Ref|Ref=''Principios del conocimiento humano'', Introducción, III (Orbis, Barcelona 1985, p. 43.|Títol=Principios del conocimiento humano|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Principios del conocimiento humano'', Introducción, III (Orbis, Barcelona 1985, p. 43.|Títol=Principios del conocimiento humano|Cita=true}}
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 13:11, 5 set 2015

Hi ha veritats tan òbvies i tan a l'abast de la ment humana que per veure-les l'home només necessita obrir els ulls. Tal em sembla que és aquesta que vaig a anunciar i que considero d'importància summa, a saber: que tot el conjunt dels cels i la innombrable munió d'éssers que poblen la terra, en una paraula, tots els cossos que componen la meravellosa estructura de l'univers, només tenen substància en una ment; el seu ser (esse) consisteix que siguin percebuts o coneguts. I per tant, mentre que no els percebem actualment, és a dir, mentre no existeixin en la meva ment o en la d'un altre esperit creat, una de dues: o no existeixen en absolut, o bé subsisteixen només en la ment d'un esperit etern; sent cosa del tot inintel·ligible i que implica l'absurd de l'abstracció l'atribuir a un qualsevol dels éssers o una part d'ells una existència independent de tot esperit.

Per convèncer-se d'això prou que el lector reflexioni i tracti de distingir en el seu propi pensament l'ésser d'una cosa sensible de la percepció d'ella.

Principios del conocimiento humano, Introducción, III (Orbis, Barcelona 1985, p. 43.

Original en castellà

Hay verdades tan obvias y tan al alcance de la mente humana que para verlas el hombre sólo necesita abrir los ojos. Tal me parece que es ésta que voy a anunciar y que considero de importancia suma, a saber: que todo el conjunto de los cielos y la innumerable muchedumbre de seres que pueblan la tierra, en una palabra, todos los cuerpos que componen la maravillosa estructura del universo, sólo tienen sustancia en una mente; su ser (esse) consiste en que sean percibidos o conocidos. Y por consiguiente, en tanto que no los percibamos actualmente, es decir, mientras no existan en mi mente o en la de otro espíritu creado, una de dos: o no existen en absoluto, o bien subsisten sólo en la mente de un espíritu eterno; siendo cosa del todo ininteligible y que implica el absurdo de la abstracción el atribuir a uno cualquiera de los seres o una parte de ellos una existencia independiente de todo espíritu.

Para convencerse de ello basta que el lector reflexione y trate de distinguir en su propio pensamiento el ser de una cosa sensible de la percepción de ella.