Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: ànima i ment»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 16: | Línia 8: | ||
Respecte de la part de l'ànima [...] amb la qual l'ànima coneix i pensa, hem de considerar quins són les seves característiques distintives. [...] Aquesta part doncs, ha de ser, encara que no sigui passiva, receptiva de la forma d'un objecte, és a dir, ha de ser potencialment idèntica al seu objecte, encara que no idèntica a ell absolutament: el que el sensitiu és al sensible, així la ment respecte del pensable [...]. Entenc per ment aquella part per mitjà de la qual l'ànima pensa i forma els seus judicis. | Respecte de la part de l'ànima [...] amb la qual l'ànima coneix i pensa, hem de considerar quins són les seves característiques distintives. [...] Aquesta part doncs, ha de ser, encara que no sigui passiva, receptiva de la forma d'un objecte, és a dir, ha de ser potencialment idèntica al seu objecte, encara que no idèntica a ell absolutament: el que el sensitiu és al sensible, així la ment respecte del pensable [...]. Entenc per ment aquella part per mitjà de la qual l'ànima pensa i forma els seus judicis. | ||
{{Ref|Ref=Aristóteles, ''Del alma'', 4, 429a (''Obras'', Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 863).|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Aristóteles, ''Del alma'', 4, 429a (''Obras'', Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 863).|Cita=true}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 13:10, 5 set 2015
Respecte de la part de l'ànima [...] amb la qual l'ànima coneix i pensa, hem de considerar quins són les seves característiques distintives. [...] Aquesta part doncs, ha de ser, encara que no sigui passiva, receptiva de la forma d'un objecte, és a dir, ha de ser potencialment idèntica al seu objecte, encara que no idèntica a ell absolutament: el que el sensitiu és al sensible, així la ment respecte del pensable [...]. Entenc per ment aquella part per mitjà de la qual l'ànima pensa i forma els seus judicis.
| Aristóteles, Del alma, 4, 429a (Obras, Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 863). |
Original en castellà
Respecto de la parte del alma [...] con la que el alma conoce y piensa, hemos de considerar cuáles son sus características distintivas. [...] Esta parte pues, debe ser, aunque no sea pasiva, receptiva de la forma de un objeto, es decir, debe ser potencialmente idéntica a su objeto, aunque no idéntica a él absolutamente: lo que lo sensitivo es a lo sensible, así la mente respecto de lo pensable [...]. Entiendo por mente aquella parte por medio de la cual el alma piensa y forma sus juicios.