Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Locke 3»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Locke 3|Idioma=Español}} Una vegada suposem que existeix una substància en la qual subsisteix el pensa...».) |
|||
Línia 2: | Línia 2: | ||
Una vegada suposem que existeix una substància en la qual subsisteix el pensar, el conèixer, el dubtar, el poder del moviment, etc., tenim una noció tan clara de la substància de l'esperit com la qual posseïm del cos. | Una vegada suposem que existeix una substància en la qual subsisteix el pensar, el conèixer, el dubtar, el poder del moviment, etc., tenim una noció tan clara de la substància de l'esperit com la qual posseïm del cos. | ||
− | {{Ref|Ref=J. Locke, '' | + | {{Ref|Ref=J. Locke, ''Ensayo sobre el entendimiento humano'', l. 2, Cap. 23, 5 (Editora Nacional, Madrid 1980, vol.1, p. 437).|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 23:20, 31 ago 2015
Una vegada suposem que existeix una substància en la qual subsisteix el pensar, el conèixer, el dubtar, el poder del moviment, etc., tenim una noció tan clara de la substància de l'esperit com la qual posseïm del cos.
J. Locke, Ensayo sobre el entendimiento humano, l. 2, Cap. 23, 5 (Editora Nacional, Madrid 1980, vol.1, p. 437). |
Original en castellà
Una vez suponemos que existe una sustancia en la que subsiste el pensar, el conocer, el dudar, el poder del movimiento, etc., tenemos una noción tan clara de la sustancia del espíritu como la que poseemos del cuerpo.