Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'E. Guisán»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "I. Guisán" a "E. Guisán")
 
Línia 4: Línia 4:
  
 
Pretendre, com fa el prescriptivisme ètic, eludir tota al·lusió a fonaments empírics o naturals de l'ètica sembla una precaució excessiva contra, la possible invasió de cossos estranys i antagònics a la nostra llibertat individual.
 
Pretendre, com fa el prescriptivisme ètic, eludir tota al·lusió a fonaments empírics o naturals de l'ètica sembla una precaució excessiva contra, la possible invasió de cossos estranys i antagònics a la nostra llibertat individual.
{{Ref|Ref=E. Guisán, ''De la justícia a la felicitat. Anotacions per a una «reformulació de l'ètica neoutilitarista» ''(1989), en «Anthropos», 96 (1989) 33.}}
+
{{Ref|Ref=E. Guisán, ''De la justicia a la felicidad. Apuntes para una «reformulación de la ética neoutilitarista» ''(1989), en «Anthropos», 96 (1989) 33.}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 23:17, 31 ago 2015

El mínim natural en ètica ve determinat per aquelles condicions mínimes requerides per al desenvolupament del que normalment considerem com una personalitat humana rica. [...] Sembla «natural» que els humans busquem, entre altres coses, el coneixement i l'amor, la «veritat» més o menys provisional, la coherència interna, la lògica inherent als esdeveniments i als discursos, d'una banda, i, per una altra, la comunicació afectiva, l'intercanvi sentimental i la cura mútua.

Pretendre, com fa el prescriptivisme ètic, eludir tota al·lusió a fonaments empírics o naturals de l'ètica sembla una precaució excessiva contra, la possible invasió de cossos estranys i antagònics a la nostra llibertat individual.

E. Guisán, De la justicia a la felicidad. Apuntes para una «reformulación de la ética neoutilitarista» (1989), en «Anthropos», 96 (1989) 33.

Original en castellà

El mínimo natural en ética viene determinado por aquellas condiciones mínimas requeridas para el desarrollo de lo que normalmente consideramos como una personalidad humana rica. [...] Parece «natural» que los humanos busquemos, entre otras cosas, el conocimiento y el amor, la «verdad» más o menos provisional, la coherencia interna, la lógica inherente a los acontecimientos y a los discursos, por una parte, y, por otra, la comunicación afectiva, el intercambio sentimental y el cuidado mutuo.

Pretender, como hace el prescriptivismo ético, eludir toda alusión a fundamentos empíricos o naturales de la ética parece una precaución excesiva contra, la posible invasión de cuerpos extraños y antagónicos a nuestra libertad individual.


E. Guisán, De la justicia a la felicidad. Apuntes para una «reformulación de la ética neoutilitarista» (1989), en «Anthropos», 96 (1989) 33.